ODI GUERRA DESTRUCCÓ, CRISI, OPRESSIÓ NACIONAl...acabament del 2008
Que el 2009 ens porti SOLIDARITAT PAU PROGRÉS LLIBERTAT.
dimecres, 31 de desembre del 2008
GAZA NO ÉS EL CAMÍ
ODI GUERRA DESTRUCCÓ, CRISI, OPRESSIÓ NACIONAl...acabament del 2008
Que el 2009 ens porti SOLIDARITAT PAU PROGRÉS LLIBERTAT.
dijous, 25 de desembre del 2008
Macià , la dignitat de Catalunya
Homenatge a Macià en el 75è aniversari.
Macià renuncià a la petita autonomia que volía Cambó.
Macià defensà els pagesos i les comarques maltractades.
Macià s'alià amb els sindicalistes.
Macià s'aixecà contra la Dictadura de Primo de Ribera.
Macià creà Estat Català i ERC.
Macià proclamà la República Catalana.
Macià quan hagué de pactar no renuncià a allò principal.
Macià recuperà la dignitat de Catalunya.
El coratge de Macià serà necessari en aquests difícils temps que
s'acosten.
dimecres, 17 de desembre del 2008
El sabatot , arma de destrucció massiva
Comprovat, l’Irak no tenia armes de destrucció massiva però guardava uns bons sabatots per llançar-los a la cara del Bush en cas d'haver fet la guerra. Sols els acurats reflexos del nefast president li han evitat un mal major. Al darrera deixa un país ben destruït. D’altres també es mereixerien un llançament de sabatots. Per exemple el gurú de les finances, el príncep de Wall Street, Mr Madoff, el qual ha ensarronat mig món en negocis fraudulents. Entre els damnificats il•lustres ens trobem el Banc de Santander amb l’inefable Botin i el BBVA.
Viatja el tripartit al Japó i acte seguit Sony anuncia que vol acomiadar 300 operaris a Viladecavalls. Mentrestant Fraga gruny que als nacionalistes “hay que colgarlos de algun sitio” ( i a aquest senyor no li passa res). “Mori el Borbó” proclama l’amic Tardà. Ràpidament la Brunete mediàtica el lapida i el diputat republicà corre a disculpar-se de seguida. Joan, aquestes coses o no es diuen o s’aguanten amb fermesa. El mateix consell per al Benach, pel que fa a les disculpes pels suplements del cotxe oficial.
Al futbol, com diu Crackòvia, també es practica l’estratègia del sabatot. Aquí és anomenada la del PAM (Patades Al Messi), i és que el Schuster té raó quan sentencia “no hase falta desir nada más ”. Malgrat tot el culé està feliç com si portés sabates noves –per fi tenim un equip, no tot ens ha de fer figa-. I en bàsquet, el Ricoh Manresa, com l’Astèrix, resisteix amb una sabata i una espardenya, però amb sis victòries. El Nou Congost té la potinga màgica de la pobra però indomable tribu bagenca.
Els amics d’Iniciativa, sempre calçats amb sabates de disseny, van camí de la glòria. Van fer el ridícul amb l’aigua, van pactar que al novembre tindríem nou finançament ( el qual encara esperem), instal·len uns arbres de Nadal que valen una fortuna i, ara, volen baixar de 80 a 40 km/hora a les autopistes properes a Barcelona. La resta del tripartit, per no fer-los nosa, els va seguint de veta.
La Nació? De moment, no avança i va descalça. De tretze repetidors de TV3 al País Valencià ja se n’han carregat 3, els oients emigren de Catalunya Ràdio a una emissora privada(a l’atrevida Racc1),i la policia continua essent de segona. Les federacions esportives espanyoles, amb el suport de l’estat “amic”, continuen vetant amb cops de colze i puntades de peu les federacions catalanes en els organismes internacionals, com és el cas del Rugby. Per altra banda no cal lamentar-se més en aspectes socials i econòmics.
Ara bé el més greu de tot és l’acte vergonyós del PSC tot donant avui suport als pressupostos d’en Zapatero (el nom és tot un presagi) sense aprovar abans el finançament de l’estatut. No ho haurien fet si no sabessin que aquí no passarà res, perquè ja saben que hi ha qui mirarà cap a un altre costat. Una vegada aprovats els pressupostos, sense força per negociar, algú dubta que pel cap alt ens donaran unes almoines? Caldrà llançar algun que altre sabatot?
Viatja el tripartit al Japó i acte seguit Sony anuncia que vol acomiadar 300 operaris a Viladecavalls. Mentrestant Fraga gruny que als nacionalistes “hay que colgarlos de algun sitio” ( i a aquest senyor no li passa res). “Mori el Borbó” proclama l’amic Tardà. Ràpidament la Brunete mediàtica el lapida i el diputat republicà corre a disculpar-se de seguida. Joan, aquestes coses o no es diuen o s’aguanten amb fermesa. El mateix consell per al Benach, pel que fa a les disculpes pels suplements del cotxe oficial.
Al futbol, com diu Crackòvia, també es practica l’estratègia del sabatot. Aquí és anomenada la del PAM (Patades Al Messi), i és que el Schuster té raó quan sentencia “no hase falta desir nada más ”. Malgrat tot el culé està feliç com si portés sabates noves –per fi tenim un equip, no tot ens ha de fer figa-. I en bàsquet, el Ricoh Manresa, com l’Astèrix, resisteix amb una sabata i una espardenya, però amb sis victòries. El Nou Congost té la potinga màgica de la pobra però indomable tribu bagenca.
Els amics d’Iniciativa, sempre calçats amb sabates de disseny, van camí de la glòria. Van fer el ridícul amb l’aigua, van pactar que al novembre tindríem nou finançament ( el qual encara esperem), instal·len uns arbres de Nadal que valen una fortuna i, ara, volen baixar de 80 a 40 km/hora a les autopistes properes a Barcelona. La resta del tripartit, per no fer-los nosa, els va seguint de veta.
La Nació? De moment, no avança i va descalça. De tretze repetidors de TV3 al País Valencià ja se n’han carregat 3, els oients emigren de Catalunya Ràdio a una emissora privada(a l’atrevida Racc1),i la policia continua essent de segona. Les federacions esportives espanyoles, amb el suport de l’estat “amic”, continuen vetant amb cops de colze i puntades de peu les federacions catalanes en els organismes internacionals, com és el cas del Rugby. Per altra banda no cal lamentar-se més en aspectes socials i econòmics.
Ara bé el més greu de tot és l’acte vergonyós del PSC tot donant avui suport als pressupostos d’en Zapatero (el nom és tot un presagi) sense aprovar abans el finançament de l’estatut. No ho haurien fet si no sabessin que aquí no passarà res, perquè ja saben que hi ha qui mirarà cap a un altre costat. Una vegada aprovats els pressupostos, sense força per negociar, algú dubta que pel cap alt ens donaran unes almoines? Caldrà llançar algun que altre sabatot?
dilluns, 8 de desembre del 2008
Des del pou de la crisi
El Nadal del 08 serà conegut com el Nadal de la crisi. L’any es tancarà submergit en un pou des d’on molts veuen un futur molt magre: atur, regulacions, caigudes de borsa, fusions forçades, manca de crèdit i confiança.
Sovint es parla de cercar una economia sòlida, de cercar una fermesa dels mercats. Ara, amb la crisi de començaments de segle s’ha parlat més bé de líquids, de fluids. La manca de petroli, d’aigua, i finalment la manca de " liquiditat" creditícia han marcat la paràlisi econòmica del 08.
A hores d’ara sembla que les reserves de petroli encara no estan prou esgotades, el mercat està sabent adaptar-se i ha restringit el consum - tot i que caldrà una dolorosa reconversió de la indústria de l’automoció cap sistemes més sostenibles-; els problemes de l’aigua comencen a estar encarrilats amb un menor consum i la implantació d’una nova cultura, i la fluïdesa crèdit es produirà el 2009 una vegada assentades les mesures anticrisi i havent rebaixat el preu del diner.
És lògic que mentrestant hi hagi moguda i fins i tot un cert catastrofisme. Molts sectors s’hauran d’adaptar. Molts hauran de produir d’una altra manera. Molts haurem de consumir menys i diferent. El fet de no tenir recursos infinits i l’accés d’àmplies capes de la població mundial al consum generalitzat està fent necessari que controlem les quantitats i les qualitats. Tant si com no tornarem a fer tota una sèrie de pràctiques d’estalvis. Com evitar l’excés d’envasos i bosses de plàstic, minvar l’ús de paper, allargar la vida dels cotxes o dels aparells elèctrics, …
I és que les crisis són moments de canvi i acceleren la imaginació. Progressaran exponencialment les energies alternatives, la bioconstrucció, reutilitzarem més els llibres, començarem a controlar d’una vegada l’emissió de clors i de CO2, i fins i tot es forçarà l’ús de sistemes de climatització més innocus.
És evident que els anomenats països emergents tindran un paper més destacat quan sortim del pou. Amb els seus recursos gasístics i petrolífers o amb la seva gran evolució econòmica, La Xina, L’Índia , Rússia i altres jugaran un paper més important fins i tot al si del Fons Monetari Internacional
En definitiva, el pou té sortida, i ens en sortirem, però hauran canviat moltes coses i res no serà igual. Molts coincideixen en què serà imprescindible retornar als valors de l’esforç, respecte i disciplina, al sentit col·lectiu dels nostres actes. Per tant serà un canvi no només del sistema productiu sinó, també, del sistema de valors basat no en l’abundància sinó en la responsabilitat.Tant de bo.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
