2010, serem valents?

Joan Solà denuncià valentment la responsabilitat de la classe política en la defensa de la nació.


L’hora de la veritat ja s’acosta i el gran dubte és si tindrem valor, si serem valents i si no tremolarem a l’hora de dir qui som i què volem en aquest 2010.

Les enquestes ja han parlat i de moment un 40% ja es manifesta clarament partidari de la independència . Però això caldrà comprovar-ho en vots.

L’any que ara acaba ha esgotat la paciència, ha eixugat les últimes possibilitats d’entesa amb un estat que ens regateja tot fins l’ infinit. Malgrat les aparences interessades, el “nou acord econòmic” ha estat una enganyifa monumental de la qual ningú ja no es recorda. A hores d’ara i havent publicat un estudi en què es demostra que l’ autèntica beneficiada és la comunitat de Madrid , i havent anunciat la baixada d’inversions de l’estat espanyol cap a Catalunya, encara adquireixen menys valor les quatre engrunes de l’acord del passat estiu. Com s’ha acordat fa uns dies al Congrés de Diputats, aquí impera la LOFCA i res més. Mentrestant l’espoli anual es manté en els mateixos paràmetres. No sé, per tant, a què venien els escarafalls d’alegria de Puigcercós amb l’acord de juliol, potser era fruit de les calorades de l’estiu.

L’any que ara acaba no ens ha aportat res de bo en la llengua. Les enquestes demostren que anem reculant, TV3 es deixa de veure en bona part del PV i costa d’incrementar la presència del català al cinema, a la justícia o als parlaments de Madrid o Europa. El mateix Joan Solà va denunciar aquest estat de postració i la responsabilitat dels dirigents polítics actuals en aquesta qüestió essencial.
Ha estat l’any de la crisi econòmica, amb més de mig milió d’aturats al Principat. És impossible que sortim de la crisi si només es practiquen polítiques clientelars. També ha estat l’any de l’aparició pública de la corrupció amb el cas Millet i el cas Pretòria, exemple aquest d’aliança delictiva entre importants socialistes i convergents. En definitiva l’any on la gent posà com a tercer mal social al conjunt de la classe política.

Però una bona part de la societat s’ha aixecat, i ha dit que ja n’hi havia prou. Per una banda ha creat un nou moviment que no vol ser còmplice amb aquesta contínua submissió, Reagrupament . I per altra ha començat a posar urnes al poble perquè pugui dir si vol seguir amb aquesta deriva o vol avançar cap a la independència.

A hores d’ara el poble català en el seu conjunt es troba indecís. Quin camí ha d’emprendre? El de sempre, quan ja ha vist que no va enlloc? o el nou , el de l’esperança. Per avançar caldrà tenir molta autoestima, molta decisió.
Esperem que el proper any sigui bo per a tots i ens mantingui aquesta força que comencem a tenir. Tant de bo d’aquí un temps puguem dir que el 2010 va ser l’any en què fórem valents i vam emprendre amb decisió el camí de la independència.

Dietari d'una projecció internacional

Diumenge, 13. Prop de 200.000 catalans voten independència d’un col•lectiu convocat de 700000. Un magnífic acte democràtic, en un dia fred, a 167 poblacions. La notícia recorre tot el món. Una nació que desperta, una nació que integra els seus immigrants, un poble que actua més enllà dels seus polítics, que s’autoorganitza, que confia en ell mateix. Les consultes han estat tot un èxit . Ara queden diverses etapes fins cobrir tot el territori.

Divendres, 18. El Parlament vota contra la corrida de toros. Televisions i premsa internacional recullen àmpliament la notícia. Hem deixat clar que Catalunya no és culturalment espanyola. Catalunya no participa del sadisme practicat als toros convertit en un espectacle propi d’un país tercermundista. Fins ara restava en l’ambigüitat, hi havia qui no volia tenir-lo clar. Ara ja és transparent. Com a màxim es permetrà la pràctica dels correbous allà on sigui tradicional i sense violència. Qui vulgui extasiar-se amb els toreros i l’agonia dels animals haurà d’anar-se’n a veure-ho a altres terres.

Dissabte,19.
8h. L’ Avui publica una enquesta on es reflecteix que el 55% entén que qui millor encapçalarà el moviment pro independència de les consultes serà Reagrupament. Les altres opcions resten allunyades i per sota del 15%. I és que la gent comença a valorar la coherència de Reagrupament i el treball discret i solidari que està fent a la causa de la nostra llibertat. De tota manera caldrà incorporar el màxim de persones possibles en una mateixa candidatura. Carretero demostra cada cop que és el més llest.

14,40 h. Acaba l’assemblea de la Coordinadora Nacional pro consultes. S’ha celebrat a Sant Antoni de Vilamajor a prop d’ Arenys de Munt. He assistit junt amb Josep Emili per compte de ManresaDecideix i amb Jaume Grau de CallúsDecideix. La Coordinadora es reafirma, després de l’èxit del 13-D, en la realització de les consultes pro independència. Es reconeixen les mancances, es treballen línies de superació, i es reforça la seva estructura propiciant l'entrada de membres de les comissions que ja han fet la consulta.

19h. El Barça guanya el Mundialet d’equips a Du Bai. Amb els sis trofeus d’aquest any es consagra com el millor equip del món de la història. El Barça projecta definitivament Catalunya a l’espai internacional i això amb Pep Guardiola, un entrenador del Bages que ha defensat el català a Ukraïna davant la premsa global, i amb Laporta, un president declaradament independentista. Més no li podíem demanar.

El 13-D tindrà una repercussió mundial

L’altre dia al Fòrum , vaig poder comprovar la repercussió que podrien tenir les consultes per la independència del 13-D. Un núvol de periodistes de tot signe i condició van cobrir l’acte. Era evident que no es tractava ja d’una catalanada festiva més. Ara va de debò.

Per arribar aquí ha calgut que la desafecció al règim fos molt forta i muntar actes a tot arreu. S’han promogut accions per tot el món, a Nova York, a Buenos Aires, l’important acte de Deu mil a Brussel.les,… I tot això en un context en què es compta amb el suport de diferents formacions europees i en què Escòcia ja ha anunciat que farà el referèndum d’independència aquest proper 2010.

Lògicament s’han fet actes arreu de Catalunya, en pobles petits i en les grans ciutats . Començant per a Arenys de Munt, bressol del procés actual de consultes. Les diferents comissions locals, més de 200, s’han mogut amb dinamisme per tal d’arribar a tothom.

Barcelona, però, fins fa uns dies encara no s’havia sumat a la consulta. Li mancava l’ empenta necessària que aquest acte del Fòrum li va donar. En aquest sentit vull publicar la salutació que ManresaDecideix va adreçar a l’acte.

Companys i companyes de la nació catalana, un salut molt fort des del Bages, des de Manresa.

A la Renaixença Manresa fou l’escenari de la creació de les Bases constitucionals de Catalunya. Manresa no podia faltar ara a aquesta nova cita nacional de les consultes populars per la independència on es juga el nostre futur. Per això amb un fort esperit unitari hem creat ManresaDecideix. I al mateix saló de sessions on s’elaboraren les Bases, el proppassat 19 d’octubre, i en un ple vibrant, s’aprovà aquesta moció de suport a les votacions. A més, més de vint-i-cinc pobles fan la consulta al Bages.

Ara és el moment de tirar endavant. És el moment de donar resposta amb les urnes a aquest acarnissament i a aquesta constant humiliació que ens fan des d’Espanya. Que ningú no s’enganyi, les urnes són la nostra veritable resposta. Per dignitat, el nostre poble té dret a escollir. Té dret a dir si vol ser lliure o si vol ser esclau, si vol constituir-se en un estat o continuar sent una regió sotmesa, si vol tenir els recursos que s’ha guanyat o vol continuar sent espoliat.

Des de ManresaDecideix diem sí al dret a opinar, sí a la llibertat d’expressió, sí al dret d’autodeterminació. Cridem a la unió de tot el poble català a sumar-s’hi a les consultes i reclamem a la ciutat de Barcelona que miri el seu país i encapçali aquest procés de dignitat, de llibertat, de regeneració ètica i d’afirmació patriòtica.

Moltes gràcies.

Val a dir que des moltes altres comissions locals també es reclamà la participació de Barcelona. L’endemà d’aquest massiu acte del Fòrum, diferents sectors del cap i casal anunciaven que començaven a promoure la consulta a la ciutat pel dia 25 d’abril.

Per tot això, perquè en el procés participarà el país i la seva capital, ara sí que tenim clar que la repercussió el 13-D serà d’abast mundial.