L'esport base necessita seguretat

Avui m’ha esgarrifat la notícia dels nens morts en un camp de béisbol de Sant Boi. La força del vent ha tombat sobre ells el mur de l’equipament.

Aquesta nit i encara ara el vent xiula a prop de les nostres finestres i terrasses. Pel carrer, aquest matí, una estesa de contenidors i d’altres elements no permetien presagiar res de bo. Després, per Internet, me n’assabento de la desgràcia d’aquests nois que practicaven béisbol i que s’arreceraven del vent.

Durant quatre anys com a regidor d’esports de Manresa tenia com a objectiu número u la seguretat de les instal·lacions. Les instal ·lacions esportives sovint estan fetes amb descura i simplicitat. Sovint se situen en descampats sotmesos a temperatures extremes i poc protegits de les inclemències del temps. Per això en segons quins llocs no eren estranys els desperfectes després de les tempestes, que es congelessin les canonades o que es danyessin els sostres. Així a Manresa hem vist grans filtracions d’aigua al Nou Congost, a l’estadi de Futbol , al gimnàs o al Pujolet.

També, per la seva solitud i per la poca llum, hem patit que s’hi entrés a robar o destrossar als diversos equipaments, pavellons o als camps de futbol.

On calia posar l’accent és en la seguretat física més immediata. Calia subjectar les porteries (més d’un noi o noia d'arreu de Catalunya ha patit per aquest motiu), calia extremar l’actuació contra la legionel·losi a les dutxes; calia reforçar sostres i parets ( vàrem haver d’apuntalar les antigues grades de piscines) i treure tot allò que podia comportar perill (planxes de ferro, tanques rovellades, cantonades dures…).

Sabíem que el repte era difícil però ens vàrem bolcar. Val a dir que mai no s’acaba el procès i cal continuar.

Avui he recordat el gran esforç per posar més llum a tot arreu, per refer aquelles tanques, per posar protectors, per obligar a fer les revisions mèdiques als participants dels cursos municipals de manteniment físic, per revisar sostres, reforçar murs ….

Avui la mort d’aquests nens, nens practicants de l’esport base, usuaris d’una instal·lació senzilla que fa una important feina social, m’ha colpit. Mai no es fa prou.

Carta als Reis

Estimats Reis de l’orient, aquest any passat encara que ens hem portat molt bé només hem rebut desgràcies. En fi , plens d’amor i d’ingènua esperança, us escrivim aquesta carta amb la llista de regals que volem.

Per al nostre país desitgem que recobri el sentit de la dignitat i que trobi el camí que el menarà a la independència.
Per a l’estat espanyol una mica més de serenitat i que aprengui a viure com a bon veí i no pas amb desconfiança interessada.
A la nostra ciutat, un major lideratge i un urbanisme més democràtic. Demanem que miri més la gent i no tant els interessos burocràtics i també doneu-li força per reclamar els seus drets davant de qui sigui.
Per al món, tan trasbalsat, molta pau . Porteu-li convivència entre races, igualtat entre les diferents credos i condicions.
Per al planeta, molt respecte pel medi ambient.
Per a la llengua , molta estimació i difusió.
Per als solitaris, molta companyia.
Per als malalts, molta salut.
Per als fracassats algun que altre èxit, i per als triomfadors una mica d’humilitat.
Per als nostres alumnes , moltes ganes de treballar i bon rotllo amb els seus professors.
Per a tots molt de coneixement.

En fi, ja sabem que és molt demanar però que no ens falti el pa, l’aigua, el treball i les ganes de lluitar.

Això sí, sapigueu que com a bons republicans si no ens porteu tot el que demanem, ho entendrem i seguirem treballant per poder aconseguir una mica de tot allò per nosaltres mateixos.

Un salut molt cordial i que tots els que ens sentim nens gaudim de la vostra visita.

Uns nens una mica grans.