Fa uns dies es va inaugurar el túnel de Bracons. Jo ho vaig celebrar. Amb el meu fill Marcel vam anar la mateixa tarda. No volia perdre aquest grans avenç de la Catalunya interior. I ens vam alegrar que s’hagués adoptat un projecte intermedi. No era bona la barbaritat d’autopista que proposaven alguns ni la negació a les comunicacions entre Osona i la Garrotxa. D’aquesta manera s’aconsegueix mitja hora de guany i s’estalvien desenes de revolts. En el tema de les carreteres cadascú posa els seus límits. Si es veritat que la costa està saturada, a l’interior fan falta túnels i comunicació en xarxa.Les diverses postures es degueren harmonitzar fins aconseguir un resultat bastant satisfactori. Ara cal acabar bé les variants.
Fa dècades la cultura del No era necessària, inqüestionable. Així, i seguint Raimon, diguérem no a les pistoles, a la dictadura, al clericalisme, a l’imperialisme i al feixisme. Després diguérem no a les centrals nuclears , al terrorisme, i a la LOAPA. A partir d’aquí els diversos NOS es diversificaren i augmentaren: No a la MAT (línia de molt Ata tensió), no als residus nuclears a l’interior de les mines de Cardona, No a la muntanya – salí de Sallent, No a l’aeroport de Fonollosa, No a la Presó, No al IV cinturó….I fins i tot hem signat No als toros , als transgènics,,, En definitiva sembla que hem dit com els nihilistes NO A TOT.
Fóra bo que ens rumiéssim alguns NOS que surten automàticament. Sovint hi ha o ha d’haver espai per la negociació. Com per exemple el no als parcs eòlics. Ara s’anuncia una negociació-revisió amb alternatives del IV cinturó. Ja veurem.
Posats, però, a posar NOS jo en posaria un quants més: No al Madrid, No als pijos, No als creguts, No als corruptes, No als aprofitats, No al mal gust urbanístic, No a la burocràcia, als tecnòcrates, No als exèrcits, no als Putins, Bushs i Aznars, No a l’assetjament propagandístic, No a l’excés de feina, No a l’atur, no a la televisió “escombraria”, No a la calor, No a la sequera, No a les dretes, No al petroli, No al consumisme, No a la tracta de blanques , No a la incultura, No a la violència, No a les malalties, No a la crisi, No a la monarquia , No a les sentències del Tribunal Constitucional, No a l’espanyolització i..per què no?, No a la maleïda pesta porcina.…
Insisteixo, jo no dic NO A TOT
