El cas Millet i la corrupció del sistema

El mateix dia en què es publicava que la reforma del Palau de la Música havia costat la meitat del que s’havia declarat, 12 en compte de 24 milions d’euros, el govern va i confessa que gairebé un 20% del estudis encarregats són perfectament inútils.

El primer cas és molt significatiu. El nét de Lluís Millet, fundador de l’Orfeó català, confessa que ha robat més de 3 milions d’euros. A hores d’ara sembla ser que ja són molt més, gairebé més de vint. Ningú no ho va voler mirar ni ho va denunciar quan tocava. L’oasi català ha guardat silenci en aquest i altres casos que duraven ja més d’una dècada. El Millet, per escarni de tots, Creu de Sant Jordi, suposat prohom venerable de fundacions com la del Palau i també del Barça, adinerat i ben posicionat, passava per ser un dels principals benemèrits de la societat barcelonina i catalana.
I tot això més enllà de ser uns dels fundadors de la sucursal de la FAES (grup d’opinió reaccionària), presidida per Aznar. Va passar en època de Pujol i ha continuat passant amb el tripartit. És interessant anotar que tot ha aflorat en aquests temps de canvi i de renovació nacional.

Per altra banda l’administració ha admès que lloga estudis totalment inútils i perfectament prescindibles. En el fons confessa les seves misèries. La inflació d’aquestes “treballs” remunerats amb milionàries aportacions demostren la impossibilitat de regenerar la burocràcia administrativa. La paradoxa ha estat que per descobrir el que tots sabem s’ha hagut de contractar una empresa externa. La principal conclusió de les recerques que ha efectuat ha estat…que s’ha de fer un altre estudi!!
Estem dintre de circuits en els quals l’engany, el cinisme i la desviació de fons estan a l’ordre del dia. Que tal partit necessita diners , doncs conveniem uns estudis ( el Departament Treball, per exemple). Quan no es lloga de forma irregular lels serveis de la germana de la princesa Letícia (a Barcelona), es posen afiliats fidels a les gerències ben remunerades ( com a Manresa) o es nomenen com a representants a les delegacions germans i fidels personals, o s’augmenten el sous unilateralment en distintes administracions com els municipis.
Tota aquesta càrrega immoral fa que sigui urgent una regeneració política pregona i un canvi radical en l’ètica pública. Esperem-ho.

El bon amic de Navàs , el poeta Rossend Sellarès, m'envia aquest poema en ocasió d'aquest dies tan decisius per Cayalunya. Rossend, gràcies.

On sou?

On sou, capdavanters de Catalunya?

I quin lloc amagat d'aquesta pàtria

ompliu? Quants pams per sota d'una terra

que encara viu de glòries passades?

Ara que els vostres fills us necessiten

on sou, Guifré el Pelós i rei En Jaume?

Brandeu l'ensenya altra vegada amb força,

que ara com mai ens manca un bon guiatge.

Torneu, Roger de Flor i Abat Oliba,

Carrasclet i els herois que facin falta,

per aixecar l'autoestima d'un poble

que ja no sap si existeix i que calla.

On sou? Que no sentiu les campanades

de repic ansiós que en va us reclamen?

On són els Segadors i on els Remences?

On, els homes del seny i de la rauxa?

Dreceu el cap, Rafael Casanova,

avi Macià, torneu, i Pompeu Fabra!

Que no ho sabeu, que el Cid i l'Olivares

cavalquen ben lleugers i amb arrogància?

Veniu ben aviat i desperteu

la terra amb els timbals de nova albada.

D'il·luminats i porucs deslliureu-nos,

doneu-nos braços ferms i una veu clara.

Rossend Sellarés

La Diada en tres actes

1r ACTE . Manresa. Hem aconseguit un gran èxit de públic. Mai a Manresa s’havien congregat més de 1000 persones per demanar la independència. Ara amb la Marxa de Torxes ho hem aconseguit. Manresa estava il•luminada amb més de 500 torxes enceses pel passeig , per Sant Domènec i fins la plaça de l’Ajuntament. Un Ajuntament que no va donar suport (PSC,PP, ICV, PxC), ja s’ho faran…
Tot el juliol vàrem treballar la Comissió Onze de setembre i els esforços han valgut la pena. Quantes torxes hi posàvem, com les enceníem i apagàvem? Quant valen els músics? Quines entitats participaran en la marxa? Tindríem èxit? Només veure la il•lusió de la gent , només veure la cua lluminosa que fèiem, sabíem que ho havíem aconseguit. A hores d’ara sabem que cal repetir-ho, veiem que no som pocs i que podem aspirar a ser-ne més

2n ACTE. Barcelona. Homenatge al general Moragues. Moragues donà la seva vida pels drets de Catalunya a la Guerra de Successió. Per poder parar el seva valentia i resistència a ser sotmès, el seu cos fou literalment esquarterat i decapitat. El seu cap fou exposat en una gàbia durant 12 anys al Portal del Mar.
Parlà Xavier Hernàndez , autor de la Història Militar de Catalunya, Antoni Strubell , historiador i membre destacat de la Comissió de la Dignitat i Joan Carretero dirigent de Reagrupament. Tots tres feren evident que neix un nou catalanisme molt més ferm, conseqüent i sense complexos, capaç de mostrar els nostres herois i defensar la nostra personalitat. A la tarda manifestació unitària i massiva a la qual es sumaria Laporta i l’alcalde d’Arenys de Munt. El simple fet del lema “per un estat propi” ja és un important salt qualitatiu respecte altres anys.

3r ACTE. Arenys de Munt. Demà per primera vegada un poble català exercirà l’autodeterminació. D’aquesta manera s’obre la via perquè molts d’altres el segueixen. Avui mateix he parlat amb l’amic Jaume Puigarnau, alcalde de Calders, que en el darrer ple del consistori acordà possibilitar un referèndum d’independència abans d’acabar l’any. I és que si ens hi posem no acabarem.
L’estat ho ha entès de seguida i tracta desesperadament d’impedir-ho amb la Brunete mediàtica, amb la falange, amb els seus advocats falangistes i amb el Delegat de Govern. I és que l’estat està ensenyant les vergonyes . És evident que no tenen cultura democràtica. L’únic, però, que estan aconseguint és una reacció assenyada i patriòtica dels catalans. Caldrà, quan toqui, donar via lliure d'una forma conseqüent a aquesta voluntat democràtica d' independència i fer que tingui una representació digna al Parlament.