El nostre viatge a Ítaca

Representants comarcals a Sallent








El cim nevat de Canigó

Aquest dies, a classe, hem estudiat què és una epopeia, tot explicant Mossèn Cinto Verdaguer quan recreà el naixement mític de Catalunya al voltant del meravellós cim del Canigó.


Ara l’epopeia , l’ èpica, l’està escrivint de cap i de nou el nostre poble . Abandonats a la nostra sort, sense poder comptar amb el representants oficials de les nostres poblacions, però ferms amb la il•lusió de l’esperança, i ben armats amb les urnes, els catalans estem iniciant el procés èpic de la nostra independència.

Sóc testimoni privilegiat d’aquesta batalla en aquesta comarca del Bages com a col•laborador des de bon principi de Manresa Decideix. Ho assumeixo amb el goig de formar part d’aquest poble que no es resigna i que és capaç d’encarar tot un difícil procés de votacions que rep el desdeny d’ aquells que voldrien que res no canviés.

Dissabte passat va ser el de la constitució de les comissions de treball i cent persones de Manresa s’apuntaren a fer funcionar la campanya, a assegurar la logística, buscar voluntaris i entitats , treballar la comunicació,.. Aquest dissabte ha estat marcat per l’aparició de la coordinadora comarcal a Sallent. He pogut veure com alguns companys dels pobles que celebren la consulta el dia 13 de desembre estan angoixats per la manca de temps. Només per això ja valia la pena fer-se costat uns amb els altres.
Estic segur que malgrat algunes excepcions tot sortirà bé i amb la participació d'una molt bona part de la gent de Sallent, Callús, Calders, Navàs o Castellbell, poblacions de la nostra comarca que voten d’aquí 20 dies, aconseguiran els objectius. Igualment passarà això en la gran majoria dels 153 municipis de tot Catalunya que celebren consultes aquest desembre.

Però com a bona epopeia el camí serà molt més llarg i ple de nous desafiaments. Per a molts no es tancarà fins l’abril. Aleshores cent cinquanta municipis més celebraran la votació i hi haurà molts més votants que ara . Si en aquesta tanda són 600000 ciutadans els cridats a anar a les urnes, segurament arribarem al milió a la primavera. Participaran ciutats com Girona, Reus, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Sabadell i Manresa. I no cal descartar que ho facin Lleida i Barcelona. Fins aleshores es passaran moments agradables i moments força difícils. Malgrat tot estic segur que aquesta epopeia acabarà bé. Aquest Viatge a Ítaca acabarà bé i haurà valgut la pena treballar i unir-se per la llibertat. L’Odissea que va començar a Arenys de Munt arribarà ben ferma a bon port.

Tres retrats de Manresa

Els diaris compleixen una funció primordial en la nostra societat. Posar en comú gran part de la informació rellevant que es genera no és fàcil. Per això he intentat no fer una crítica superficial dels mitjans i ja compto que presentaran un cert marge d’error gairebé inevitable. De vegades , però, cal dir que l’encerten de ple. Així ho ha fet Regió 7 divendres dia 6 quan destacava tres notícies d’enorme transcendència per Manresa i el Bages.

En primer lloc la impotència del consistori davant la manca d’entesa entre la constructora Cots Claret i La Caixa que fa que Fàbrica Nova estigui de moment tres anys totalment paralitzada. D’aquesta manera no sols s’endarrereix el projecte de modernització del sector, sinó que es condemna a que la gran fàbrica ensenyi descarnadament les seves entranyes, Així, cada dia que passa es malmet més i més aquest important patrimoni històric. Mentrestant Urbanisme diu que no pot fer res. Tot plegat provoca que Manresa presenti en aquest sector un lamentable estat de postguerra que va camí d’eternitzar-se.

També va camí de fer-se eterna, i ultrapassar tot aquest mandat 2007-11, la tristament cèlebre Plaça de la Reforma. Ara, i per treure’s les puces de sobre, l’empresa culpa l’ Ajuntament i quan no, en una espiral inacabable, és aquest qui culpa l'empresa. Comptat i debatut, aquest monstre urbanístic, la responsabilitat del qual recaurà sobre tots aquells que aquests anys l’estan justificant i avalant, restarà de potes enlaire per molt de temps i es projecta en un horitzó temporal encara indefinit. La incompetència ha estat general tant d’arquitectes, empresaris com polítics.

L’altre tercer tema que publica el rotatiu és el descontentament per part de dues personalitats de la nostra caixa respecte a la fusió de Caixa de Manresa per amb Caixa Catalunya. Tant Jaume Torras , durant molts anys al capdavant de Fundació Social, com Pere Garcia, responsable de màrqueting, han denunciat públicament que es tracta d’una crua absorció al servei dels interessos d’una altra Caixa i que costarà molt retornar els diners que pugui deixar el Banc d’Espanya en l'operació. També apunten com ha estat d’opac i contradictori tot el procés de fusió/absorció. A poc a poc van apareixent, doncs, les veus que denuncien la propera desaparició de Caixa Manresa, un procés del qual, de consumar-se, caldrà demanar responsabilitats als que per activa o per passiva, des de la socieat civil als responsables de l’administració local que ho estant permetent.