Ens volen engaltar el cementiri nuclear

Central nuclear d'Ascó

Ja fa uns anys que dura la broma. Ve de quan Montilla era ministre d’indústria d’un govern ZP, pels volts del 2005. Al Sud de Catalunya se li assignava ser la zona -contenidor on s’havien d’ubicar i dipositar tots els residus nuclears de les Espanyes.

La coartada era evident. ¿No produïen les Terres de l’Ebre el 40 % de l’energia elèctrica nuclear de l’Estat Espanyol? No comptava Ascó amb xarxa de tren? Doncs res tan senzill com derivar cap aquí els residus del conjunt de les 12 centrals nuclears de l’estat . Poc importava el perill del trasllat o el fet d’estar lluny de determinades centrals espanyoles.

Devien pensar que entre tots farien possible que no hi hagués futur en aquelles terres més enllà del monocultiu de la producció energètica. Les condemnem a que siguin subsidàries i depenents per sempre més, després tot serà més fácil.

Anys després, ja al Govern de la Generalitat, entre CiU i el PSC-PSOE han facilitat que l’Ajuntament d’Ascó s’inclinés pel cementiri amb l’excusa de l’autonomia municipal ( autonomia que no han respectat a Vic i a tants i tants llocs). Per cert, val a dir que la majoria de votants municipals del sí treballen i viuen de la central. I a sobre no ho han consultat a la població. Només quan els membres de la sociovergència han vist que restaven sols , que feien el ridícul davant el territori, han acabat reaccionant tímidament . No importa, el mal gairebé ja està fet.

Catalunya farà bé d’oposar-se al trasllat dels residus espanyols al nostre país. Perquè en qüestió de contaminació cadascú ha de suportar la seva pròpia càrrega. El cementiri nuclear d'Holanda, que és el model que se segueix , només suporta els residus de la central de qui depèn.

Per altra banda debatre nuclear sí, nuclear no, és com debatre els sexe dels àngels. Només quan tècnicament es demostri que aquest país es capaç de fer funcionar centrals nuclears amb seguretat i eficàcia valdrà la pena entrar en aquest debat.

Mentre tinguem una mitjana de 30 accidents nuclears a l’any , amb les seves fuites radioactives corresponents, per mi l’estadística ja està parlant per si sola. Tal vegada d’aquí a dues o tres dècades tot haurà canviat i la nova producció ja serà controlable pels nostres enginyers i es farà amb uns riscos nuls. Mentrestant caldrà que apostem per la contenció del consum energètic (camp on hi ha molt i molt per córrer) i invertim els nostres esforços en les energies renovables.

Haití , on tremola la terra

Haití és allà on el nostre món plora.



Haití és un immens cementiri











La imatge de l'horror




La imatge de la desesperació











Allà on l'home pot fer poc


Allà on els cossos són ara sepultats.










La mort de milers de persones




La desesperació d'un poble










Sense sostre , sense llars.





Sense aigua, sense aliments.








Angoixa, desesperació.



.......Serem solidaris?

Manresa despullada

Què portaran els reis a Manresa? No hi ha senyals que li duguin res de bo. Si portessin un escàner, d’aquests que estan tan de moda als aeroports americans, es veuria tal com es troba ara, ben despullada.
Manresa té molts vestits però els guarda a l’armari i no troba el moment per posar-se’ls. Així fa temps que té ben arraconat el seu projecte estrella, el Parc Tecnològic del Bages. Quan finalment se’l podrà posar li vindrà petit perquè ara corre la brama que aquests parcs o són força grans o ja no valen la pena. També té en projecte un vestit verd -el riu o anella verda- que anirà fent-lo a poc a poc.Una peça a mida amb què no compta és Fàbrica Nova. Aquesta entre Cots i Claret i la Caixa de Pensions la tenen ben entaforada, planxada i endreçada. El projecte, que és del 2005, va envellint i aviat passarà de moda.

Alguns vestits amb els quals anava fent perquè servien per als dies de feina ja no els té, com el de Pirelli (amb els centenars d’acomiadaments de finals d’any); d’altres ni se’ls ha emprovat ni se’ls emprovarà perquè diuen que els senta millor a una ciutat veïna , ens referim a l’aeroport corportiu, i d’altres que llueixen molt com l’alta velocitat ferroviària ja no els ha esperat mai.

El principal vestit, el conjunt de gala, el que li permetia anar a passejar pel territori, ara l’ha deixat prestat a una altra casa més gran i ja veurem quin profit en traurà. Ens referim a Caixa Manresa. Segur que aviat el trobarà a faltar, perquè sense ell s’hi trobarà despullada.
Els reis ja han anunciat que li portaran un tren -tramvia (això sí, haurà d’esperar-se uns quants anyets per jugar-hi) i mentrestant haurà de conformar-se amb el carril bici i a veure si comencen a desdoblar alguna carretera. Demanar la capitalitat de la Catalunya Central era un abric massa car i ja no s’ha atrevit a escriure-ho a la carta.

Per a rematar-ho, i en uns anys de crisi, ha hagut d’endeutar-se al màxim que li es permès i haver de viure dels favors de l’estat en forma de FEILs de torn –o sigui, arreglar voreres i poca cosa més-.
Manresa és com la Ben plantada que honora la sèquia al Passeig que, impertèrrita, aguanta despullada els dies de fred de la nostra ciutat. Tant de bo no li portin l’escàner i visqui enganyada pensant que va ben guarnida ... com el rei del conte.