Diuen que rectificar és de savis. El nou avantprojecte de l’esperada Llei Catalana d’ Educació significa tota una rectificació de l’esborrany que es va presentar a inicis d’any. I és que la vaga de més d’un cinquanta per cent del professorat ha servit de quelcom.
De moment es retira el que era l’amenaça principal, obrir les portes a la privatització de l’ensenyament públic.
Per altra banda incorpora sensibles millores. En primer lloc torna a parlar d’instituts i d’escoles, tal com s’havia d’haver dit sempre. La nova redacció significa enfortir el català com a llengua vehicular en tot l’ aprenentatge, perquè la llei no havia de ser sols catalana sinó apostar clarament pel català.
Afronta per primera vegada el tema de la immigració a fi de no seguir impulsant la formació de guetos. Tots els centres, públics i privats, es veuran implicats en la seva redistribució. Així hi haurà eines per evitar que a Manresa, per exemple, hi hagi dues escoles amb més del 70% de població immigrada quan els seus barris respectius no arriben al 50%. Al nostre programa municipal d’ ERC, del qual vaig ser un altre cop redactor, ja denunciàvem aquesta disfunció social. Cal exigir que es pugui corregir aviat.
L’avantprojecte reforça l’aposta per l’autonomia de recursos i gestió centres. Només uns centres que puguin incidir en la seva plantilla, en el seu currículum i en la seva capacitat de generar recursos, pot ser un centre amb capacitat de generar projectes propis.
Un tema polèmic serà el reforç de l’ autoritat de les direccions. A mi em sembla clar. Cal tenir lideratge respecte a les famílies, els alumnes i el conjunt del professorat. Difícilment avançarem si l’autoritat i el lideratge no són reconeguts per tothom, també per l’administració.
D’igual manera comença a posar clar l’autoritat del professor, i el suport que ha de rebre per part de l’administració. També reforça la seva formació, element essencial per fer un bon treball i la seva posterior dignificació com a professional. Així es podrà exigir-li les dures responsabilitats que ha d’afrontar.
En definitiva intenta descansar no només amb l’equitat, com fins ara amb la reforma, sinó també, i ja era hora d'esmenar l'error, amb lels valors de l'esforç i el suport a l’excel·lència.
Més enllà d’aquestes qüestions, vull apuntar dues idees. No m’agrada el nou batxillerat, que s'està cuinant, on es redueixen les matèries d’humanitats (entre elles el català i la història).
Per altra banda anem molt endarrerits en noves escoles. Un exemple clar és Manresa, on s’incompleixen els terminis per la nova escola a Valldaura i per la remodelació del Lluís de Peguera. Fins quan? Dissortadament un altre cop la manca de bona gestió i els dèficits clamorosos del finançament
1 comentari:
Jo considero que encara té molts mals, començant pel fet de que no està debatut amb els agents socials sent una Llei primordial per a tota societat. La Educació no només és formació, és valors, és aptituds, és cohesió social; és l'únic espai on més o menys s'arriba a uns nivells d'igualtat d'oportunitats òptim.
A part de que han intentat acabar amb el Batxillerat nocturn, de que volen crear els crèdits-salari, etc.
Publica un comentari a l'entrada