Només Andorra ha posat el català al món

Sant Joan és una festa que ens obre l’estiu. Dies d’acabar les classes i les obligacions escolars, d’ alegria de la berbena i de nit màgica, de solstici d’estiu i de foc purificador …. I de la flama de la llengua que començarà recórrer totes les terres de parla catalana.

Ahir vaig anar a fer la declaració de renda i em van atendre molt correctament. Ara bé, que en una delegació d’Hisenda, i en una ciutat com Manresa, la megafonia i els indicadors fossin únicament en la llengua de l’imperi em va semblar impropi i em va fer sentir fora de lloc. Ens omplim la boca de normalització lingüística i quan els treballadors de la Pirelli de Manresa es manifesten aquests dies davant de la Generalitat ho fan amb una pancarta en castellà. Senyors sindicalistes, cal lluitar pels drets socials... però també pels nacionals!

La llengua està amenaçada. Quan un 50% del jovent passa d’ ella, quan ara i adés torna l’amenaça de la tercera hora de castellà a l’escola trencant la immersió, quan al PV encara es multen els repetidors de TV3, quan a Mallorca una companyia aèria alemanya se’n riu del català o quan a França el senat veta el reconeixement constitucional del català que ja ha aprovat l’ Assemblea, alguna cosa no va bé.

Només Andorra ha posat de debò el Català al món amb el discurs del seu president a l’ Assemblea de l’ ONU, ara fa tretze anys, i això simplement per ser un estat independent.

De vegades pensem que la nostra llengua és petita. Cal fer constar que no és així. Ocupa el lloc setè en nombre de parlants d’ Europa i hi ha força llengües amb menys parlants com el danès, el finés, el suec, el noruec, el txec, l’hongarès, el grec o l’ irlandès les quals, però, tenen un estat al darrere i només per això són reconegudes per la Unió Europea.

Per manca de claredat d’objectius ara se’ns ha girat feina. Els índex d’audiència de TV3 o Catalunya Ràdio han anat baixant, el 90% del cinema es fa en castellà, el 80% de la premsa escrita tampoc no és en català, la immensa majoria de les transaccions econòmiques o del sistema judicial es continua fent en castellà, l’etiquetatge no avança gaire i fins i tot hi ha professors universitaris que no es reciclen. I mentrestant un gran contingent de població immigrada no entén la llengua del país. De tot aquest fosc panorama només l’ús del català a la xarxa se’n salva.

Per tot això és ben clar que ens cal una nova llei del català. Llei que ha desenvolupar l’article de l’estatut que estableix que tothom ha de tenir l’obligació de conèixer la llengua de Catalunya. O sigui que la posa al mateix rang d’oficialitat que el castellà. Això si el desprestigiat Tribunal Constitucional abans no ens el tomba.