Definitivament Manresa no està de sort. Dos vaixells insígnia solquen a la deriva econòmica i serà difícil que surin en aquest salvi’s qui pugui en el qual ens anem instal·lant. En primer lloc, Pirelli. La multinacional, tants anys ubicada al Congost, va deixant en la corda fluixa el futur de la fàbrica a tres o quatre anys vista.
En segon lloc, l’equip de bàsquet, necessitat d’un milió d’euros. El Manresa de bàsquet, actual Ricoh Manresa, fa 40 anys que està en primera divisió. Va ser, amb 7 clubs més, d’arreu de l’estat, fundador de la lliga ACB a principis dels 90. Tot un històric. Tot un miracle. Exemple dels modestos entre els grans. Amb els pressupostos més baixos de la lliga però amb la feina generalment ben feta. Aguantant i optimitzant els recursos fins a límits quasi impossibles.
El bàsquet català no pot deixar perdre aquesta consolidada tercera plaça d'ACB per simples motius econòmics. I més quan , contràriament al mal exemple de l’Askasavayu-Girona, aquí s’ha fet una gestió austera i responsable. Des de la meva funció de regidor d’ Esports durant el període 03-07, i a partir del treball desenvolupat per la comissió de seguiment municipal del deute de l’entitat, puc donar fe de la seriositat amb què any rere any s’encaraven els pressupostos.
A les Espanyes les Caixes o Diputacions aboquen irresponsablement força recursos a l’esport professional. A Catalunya ens passem per l’altre cantó, i, al pas que anem, ensorrarem l’esport d’elit dels clubs mitjans. Estem parlant de l'esport promogut per equips que tan prestigi han donat a la nostra nació. A aquest pas només podrà sobreviure el Barça , l’Espanyol i algun equip com La Penya.
La solució està lògicament en mans dels privats, però també en mans de les institucions financeres i del govern català. O des de Catalunya es creu en la projecció de l’esport, mantenint la vigilància de la feina ben feta, o no es creu i deixem -com en tantes altres coses- que les comunitats autònomes més inversemblants ens passin per davant. Al Barça i a la Penya ja se’ls ajuda via publicitat institucional, per què no al Manresa, tercer equip català de bàsquet per mèrits propis?
3 comentaris:
Hola,
Estic molt d'acord amb la teva exposició, cal ser rigurosos i plantejar-nos que volem fer amb l'esport professional a la ciutat, si l'opció es que es vol tirar endavant el que cal es posar-nos tot al mateix vaixell i començar a remar fort abans no se'ns emporti la corrent com ha passat ja a Girona.
Respecte a la posició de l'administració publica d'altres ciutats on l'equip participa es absolutament diferent a la que te la Generalitat de Catalunya, per tant caldria buscar mecanismes que permetessin igualar el que succeix en aquests lloc, i no partir cada any en inferioritat de condicions, ja sigui privadament a nivell de país o de manera semi-publicament,ja que ahir va ser Girona,avui es Manresa i demà altra lloc, mentres clubs professionals no gegants es van exhaurint.
Manresa per història mereix seguir en la èlit per tant cal un esforç per part de tothom, ciutadans, empreses, i institucions. Cal aconseguir-ho.
Hola Pep, em sembla evident que el problema és doble: les empreses catalanes o instal·lades a Catalunya no iverteixen en l'esport i la Generalitat no creu en l'esport d'elit, excepte el Barça; la conseqüència: en esports amb un nivell de professionalitat alt i on fan falta recursos econòmics, els clubs catalans aniran perdent importància paulatinament; personalment, em sembla un error - un altre - polític molt greu de la Secretaria de l'Esport, vinculada a Vicepresidència de la Generalitat
Hola Josep LLuís, estic molt d'acord en el que tu dius; les empreses manresanes mai no han cregut en aquest equip (i quan parlo d'empreses em refereixo a les constructores -els amos de les quals estan en el Consell d'administació- i sobretot a la gran empresa dels ossitos que no se perquè quins setze ous no hi cruen)........es clar que això hem porta a pensar si una ciutat com la nostra ha de tenir un equip a l'ACB.......crec que potencial huma, econòmic i pels ajuts que tenim millor estar a una LEB....no cal ni val estirar més el braç que la maniga....
Publica un comentari a l'entrada