Estarem a l'alçada de Lluís Companys?

Lluís Companys, el president màrtir executat un 15 d’octubre de 1940, ens va impartir una sèrie de lliçons que encara avui són vàlides i dignes de tenir en compte.

En primer lloc, lluità tenaçment a favor dels pobres, de la classe treballadora. En un món tremendament classista i injust ell i F. Layret foren els advocats laboralistes que amb més determini treballaren durant més de 20 anys per la causa social.

Per altra banda, dedicà multitud d’esforços a l’educació, a la implantació d’una escolarització digna per a Catalunya. I és que entenia, com molts altres reformadors socials, que l’educació era la via ideal de promoció de les classes més necessitades.

Com a President en temps difícils intentà conciliar els revolucionaris amb els republicans més moderats, Els seus esforços per mantenir l’ordre i la pau al voltant del projecte democràtic republicà foren ingents, però al capdavall poc fructífers.

Com a patriota estigué a l’alçada de les circumstàncies. Aportà el seu republicanisme i la seva visió social al conglomerat de l’ Esquerra Republicana presidida per Francesc Macià. Ja President, veient que la nostra autonomia, votada àmpliament pel poble, estava greument en perill per l’amenaça creixent del feixisme espanyol, no va vacil·lar i, amb una acte ferm, proclamà l'estat català. Sabia que aquell acte, si fracassava, podia comportar-li la persecució i l’empresonament per part de l’estat espanyol. I així va ser. Més tard aquest gest el va catapultar de nou com a President de Catalunya. I és que gran part del poble va entendre que tenia polítics capaços d’arriscar per tal de defensar-lo.

No cal dir que quan després de la guerra fou mort pel règim a Montjuïc, després d’aquella farsa de judici, el seu testimoni restà ja per sempre més en la memòria col·lectiva. Ara, malgrat les reticències de l’estat espanyol, cal restituir la seva memòria plenament, exigir a l’estat l’anul·lació del judici i, sobretot, caldria recollir el seu testimoniatge.

A hores d’ara després d’una imminent sentència del desprestigiat tribunal constitucional que revocarà un estatut ja aprovat pel poble, em pregunto si algú potser recollirà el gran testimoni de Companys. Si algú defensarà Catalunya arriscant, si cal, la seva posició. Sabem si l’ actual classe política presenta cap signe de tenir el coratge suficient ?