El finançament impossible

La Cambra de Comerç de Catalunya té raó. En la negociació econòmica del finançament NO podem acceptar menys de 3.800 milions d’Euros perquè tenim un greu déficit fiscal respecte Espanya, i encara més quan hem deixat de recaptar prop de 3.000 euros. Si més no, ens quedaríem gairebé on érem. Val a dir que d’entrada els catalans donem cada any 20.000 M €, i que 10.000 dels quals ja no tornen.

Per això acceptar qualsevol xifra que no comenci per tres i s’acosti al quatre no ens porta en lloc més que allargar el sotmetiment i l’agonia,…I més quan hem vist aquests dies avals de 9.000 milions d’euros a caixes com la de Castella la Manxa que han malbaratat els diners amb aeroports fantasma on no va ningú . I això quan hem vist que AENA ha gastat en la mastodòntica T4 de Madrid-Barajas 9.000 milions d’euros en una operació sobrefinançada per tots. I, encara més, quan Andalusia ja s’ha cobrat el seu famós deute històric.

Quan les arques de l’estat , alimentades per l’economia real, és a dir , en bona part per la indústria dels Països Catalans, es malbaraten en projectes faraònics no productius, els catalans no podem quedar impassibles. No fa falta dir, perquè ho tenim escrit llegit i protestat, com tenim Rodalies, com són els trens de la Catalunya Central, quines són les mancances per no haver connectat encara l’alta velocitat a França , com es produeix l’estrangulament del port de Barcelona en no disposar de xarxes de via europea, o les continúes insuficiències de subministrament elèctric,…

L’estat, per tant, no pot pretendre donar-nos engrunes. I tothom ho sap . Els d’aquí i els d’allà. Però, donat que Espanya s’ha construït contra Catalunya, serà impossible el pacte de finançament. De miracles, com de rucs que volen, se’n veuen pocs.

Els principals responsables són els més de 40 diputats catalans que tenim a Madrid. Si fossin coherents, consumat el fet, haurien de tornar cap a casa.