Fa dos anys, un 27 de maig, se celebraven eleccions municipals. Ara, el 27 de maig, se celebrarà a Roma la final de la Champions. Estic segur que guanyarà el barça per justícia poètica, perquè l’esport s’ho mereix. Però no crec que Manresa guanyi la seva Champions. El seu govern municipal ha anat cada cop a menys fins a caure en el desastre actual.
El desgavell és tan patent que s’han hagut de canviar la meitat de carteres corresponents a l’equip socialista. Els problemes de fons no són nous, la premsa i els agents socials han anat denunciant allò que fallava. El malestar era, i és, evident. L’actual govern va començar malament amb una proposta molt impopular (pujada de sou del 20%); de seguida aparegueren les dificultats de reformar l’administració (renúncia del secretari, ànima de la reforma; reticències i indecisions) i s’encadenaren desastres evidents en urbanisme.
A hores d’ara en educació, per exemple, és palès l’endarreriment de les noves escoles i del nou institut. I no s’ha fet res per modificar l’actual model de determinades escoles convertides en guetos socials. Els tripijocs de llicències ha estat d’escàndol en el cas de Trullols. I hi ha una paràlisi de la reforma administrativa.
Per tot plegat i, a fi d’evitar el col•lapse, hi ha hagut canvis en cinc regidories. Ja veurem què dónen de si. Però no s’ha tocat la principal. No s’ha tocat Urbanisme. Urbanisme s’ha convertit en el pal de paller del viratge cap al desastre. És clamorós el desgavell de La Reforma, tant en la seva concepció com la seva execució. Sense gust estètic, sense autoritat davant l’empresa concessionària , tot un afront contra el patrimoni històric amb un resultat que el portarem vergonyosament durant molt de temps. Però, a més de La Reforma, no és de rebut l'aixecament d’autèntics murs de camps de concentració a Can Font , la insistència en monòtones places grises i impersonals que ocupen la ciutat, i el que tampoc no és de rebut és el conjunt de macrogàbies que s’han instal•lat a Plaça Catalunya quan havia de ser el seu pulmó verd tou i amable. Per tot això ja és hora d’exigir les responsabilitats i dimissions corresponents.
Fruit de tot això i, evidentment, de tants projectes ajornats sine die, Manresa no va camí de guanyar la seva Champions. I, el que és més greu, veig impossible que redreci el seu rumb en aquest mandat.
5 comentaris:
Cada vegada que veig la Plaça de la Reforma em pregunto: "Com pot ser, això?. Quina vergonya!!"
Encara rai que trobo aquesta nova entrada molt suau. Jo, manresà de naixement, cada dia sento més vergonya del que està fent l'ajuntament a la meva ciutat (ex-ciutat). Una Manresa que vol autoproclamar-se capital (de què?) però que solament ho serà per decret, no per iniciativa ni voluntat pròpia. No solament cal recordar el desgavaell de l'ajuntament, per no parlar de les infames vergonyes urbanístiques de la Sra. Mas i el Sr. Closas. És que aquest ajuntament ha sigut capaç d'homenatjar i premiar a l´'últim alcalde franquista de Manresa (Roqueta), ha premiat i homenatjat a qui més patrimoni industrial de la ciutat s'ha carregat directa i indirectament (Alabern), inclosa la única resclosa medieval de fusta que quedava a tot el Cardener i Llobregat, no ha tingut valor de presentar cap moció a favor del dret a l'autodeterminació, ja ha perdut la memòria del tema de les banderes, ha fet el ridícul amb la Pirelli, ha deixat penjat a una de les entitats esportives més antigues i de prestigi de la ciutat (futbol), etc. etc. No és solament la gestió del dia a dia, és que no hi ha cap model de rés, no saben per on naveguen, ni on van ni d'on venen, ni que volen ni deixen de voler...Bé això si que ho saben, encara que no ho diuen per por de perdre la mínima vergonya que els queda.
jo no mo crec!
jo tmpoc m'ho crec!
És evident la paràlisi total de l'Ajuntament de Manresa, com bé deia un comentari del Jaume,només un equip sense programa, sense cap nivell d'ètica, sense cap objectiu, pot fer el què fa el consistori de Manresa
La conseqüència? passegeu per Manresa i ho veureu: una ciutat sense cap personalitat, una ciutat en decadència, una ciutat incívica, una trista i pobra ciutat
Publica un comentari a l'entrada