dilluns, 8 de desembre del 2008

Des del pou de la crisi





El Nadal del 08 serà conegut com el Nadal de la crisi. L’any es tancarà submergit en un pou des d’on molts veuen un futur molt magre: atur, regulacions, caigudes de borsa, fusions forçades, manca de crèdit i confiança.

Sovint es parla de cercar una economia sòlida, de cercar una fermesa dels mercats. Ara, amb la crisi de començaments de segle s’ha parlat més bé de líquids, de fluids. La manca de petroli, d’aigua, i finalment la manca de " liquiditat" creditícia han marcat la paràlisi econòmica del 08.

A hores d’ara sembla que les reserves de petroli encara no estan prou esgotades, el mercat està sabent adaptar-se i ha restringit el consum - tot i que caldrà una dolorosa reconversió de la indústria de l’automoció cap sistemes més sostenibles-; els problemes de l’aigua comencen a estar encarrilats amb un menor consum i la implantació d’una nova cultura, i la fluïdesa crèdit es produirà el 2009 una vegada assentades les mesures anticrisi i havent rebaixat el preu del diner.

És lògic que mentrestant hi hagi moguda i fins i tot un cert catastrofisme. Molts sectors s’hauran d’adaptar. Molts hauran de produir d’una altra manera. Molts haurem de consumir menys i diferent. El fet de no tenir recursos infinits i l’accés d’àmplies capes de la població mundial al consum generalitzat està fent necessari que controlem les quantitats i les qualitats. Tant si com no tornarem a fer tota una sèrie de pràctiques d’estalvis. Com evitar l’excés d’envasos i bosses de plàstic, minvar l’ús de paper, allargar la vida dels cotxes o dels aparells elèctrics, …

I és que les crisis són moments de canvi i acceleren la imaginació. Progressaran exponencialment les energies alternatives, la bioconstrucció, reutilitzarem més els llibres, començarem a controlar d’una vegada l’emissió de clors i de CO2, i fins i tot es forçarà l’ús de sistemes de climatització més innocus.

És evident que els anomenats països emergents tindran un paper més destacat quan sortim del pou. Amb els seus recursos gasístics i petrolífers o amb la seva gran evolució econòmica, La Xina, L’Índia , Rússia i altres jugaran un paper més important fins i tot al si del Fons Monetari Internacional

En definitiva, el pou té sortida, i ens en sortirem, però hauran canviat moltes coses i res no serà igual. Molts coincideixen en què serà imprescindible retornar als valors de l’esforç, respecte i disciplina, al sentit col·lectiu dels nostres actes. Per tant serà un canvi no només del sistema productiu sinó, també, del sistema de valors basat no en l’abundància sinó en la responsabilitat.Tant de bo.

1 comentari:

Anònim ha dit...

La pregunta és: amb una població desbocada en el consum, en l'egoisme i en l'incivisme, sobretot els adolescents, anme bé per anar a sants?