El sabatot , arma de destrucció massiva

Comprovat, l’Irak no tenia armes de destrucció massiva però guardava uns bons sabatots per llançar-los a la cara del Bush en cas d'haver fet la guerra. Sols els acurats reflexos del nefast president li han evitat un mal major. Al darrera deixa un país ben destruït. D’altres també es mereixerien un llançament de sabatots. Per exemple el gurú de les finances, el príncep de Wall Street, Mr Madoff, el qual ha ensarronat mig món en negocis fraudulents. Entre els damnificats il•lustres ens trobem el Banc de Santander amb l’inefable Botin i el BBVA.

Viatja el tripartit al Japó i acte seguit Sony anuncia que vol acomiadar 300 operaris a Viladecavalls. Mentrestant Fraga gruny que als nacionalistes “hay que colgarlos de algun sitio” ( i a aquest senyor no li passa res). “Mori el Borbó” proclama l’amic Tardà. Ràpidament la Brunete mediàtica el lapida i el diputat republicà corre a disculpar-se de seguida. Joan, aquestes coses o no es diuen o s’aguanten amb fermesa. El mateix consell per al Benach, pel que fa a les disculpes pels suplements del cotxe oficial.

Al futbol, com diu Crackòvia, també es practica l’estratègia del sabatot. Aquí és anomenada la del PAM (Patades Al Messi), i és que el Schuster té raó quan sentencia “no hase falta desir nada más ”. Malgrat tot el culé està feliç com si portés sabates noves –per fi tenim un equip, no tot ens ha de fer figa-. I en bàsquet, el Ricoh Manresa, com l’Astèrix, resisteix amb una sabata i una espardenya, però amb sis victòries. El Nou Congost té la potinga màgica de la pobra però indomable tribu bagenca.

Els amics d’Iniciativa, sempre calçats amb sabates de disseny, van camí de la glòria. Van fer el ridícul amb l’aigua, van pactar que al novembre tindríem nou finançament ( el qual encara esperem), instal·len uns arbres de Nadal que valen una fortuna i, ara, volen baixar de 80 a 40 km/hora a les autopistes properes a Barcelona. La resta del tripartit, per no fer-los nosa, els va seguint de veta.

La Nació? De moment, no avança i va descalça. De tretze repetidors de TV3 al País Valencià ja se n’han carregat 3, els oients emigren de Catalunya Ràdio a una emissora privada(a l’atrevida Racc1),i la policia continua essent de segona. Les federacions esportives espanyoles, amb el suport de l’estat “amic”, continuen vetant amb cops de colze i puntades de peu les federacions catalanes en els organismes internacionals, com és el cas del Rugby. Per altra banda no cal lamentar-se més en aspectes socials i econòmics.

Ara bé el més greu de tot és l’acte vergonyós del PSC tot donant avui suport als pressupostos d’en Zapatero (el nom és tot un presagi) sense aprovar abans el finançament de l’estatut. No ho haurien fet si no sabessin que aquí no passarà res, perquè ja saben que hi ha qui mirarà cap a un altre costat. Una vegada aprovats els pressupostos, sense força per negociar, algú dubta que pel cap alt ens donaran unes almoines? Caldrà llançar algun que altre sabatot?