1r ACTE . Manresa. Hem aconseguit un gran èxit de públic. Mai a Manresa s’havien congregat més de 1000 persones per demanar la independència. Ara amb la Marxa de Torxes ho hem aconseguit. Manresa estava il•luminada amb més de 500 torxes enceses pel passeig , per Sant Domènec i fins la plaça de l’Ajuntament. Un Ajuntament que no va donar suport (PSC,PP, ICV, PxC), ja s’ho faran…
Tot el juliol vàrem treballar la Comissió Onze de setembre i els esforços han valgut la pena. Quantes torxes hi posàvem, com les enceníem i apagàvem? Quant valen els músics? Quines entitats participaran en la marxa? Tindríem èxit? Només veure la il•lusió de la gent , només veure la cua lluminosa que fèiem, sabíem que ho havíem aconseguit. A hores d’ara sabem que cal repetir-ho, veiem que no som pocs i que podem aspirar a ser-ne més
2n ACTE. Barcelona. Homenatge al general Moragues. Moragues donà la seva vida pels drets de Catalunya a la Guerra de Successió. Per poder parar el seva valentia i resistència a ser sotmès, el seu cos fou literalment esquarterat i decapitat. El seu cap fou exposat en una gàbia durant 12 anys al Portal del Mar.
Parlà Xavier Hernàndez , autor de la Història Militar de Catalunya, Antoni Strubell , historiador i membre destacat de la Comissió de la Dignitat i Joan Carretero dirigent de Reagrupament. Tots tres feren evident que neix un nou catalanisme molt més ferm, conseqüent i sense complexos, capaç de mostrar els nostres herois i defensar la nostra personalitat. A la tarda manifestació unitària i massiva a la qual es sumaria Laporta i l’alcalde d’Arenys de Munt. El simple fet del lema “per un estat propi” ja és un important salt qualitatiu respecte altres anys.
3r ACTE. Arenys de Munt. Demà per primera vegada un poble català exercirà l’autodeterminació. D’aquesta manera s’obre la via perquè molts d’altres el segueixen. Avui mateix he parlat amb l’amic Jaume Puigarnau, alcalde de Calders, que en el darrer ple del consistori acordà possibilitar un referèndum d’independència abans d’acabar l’any. I és que si ens hi posem no acabarem.
L’estat ho ha entès de seguida i tracta desesperadament d’impedir-ho amb la Brunete mediàtica, amb la falange, amb els seus advocats falangistes i amb el Delegat de Govern. I és que l’estat està ensenyant les vergonyes . És evident que no tenen cultura democràtica. L’únic, però, que estan aconseguint és una reacció assenyada i patriòtica dels catalans. Caldrà, quan toqui, donar via lliure d'una forma conseqüent a aquesta voluntat democràtica d' independència i fer que tingui una representació digna al Parlament.
Tot el juliol vàrem treballar la Comissió Onze de setembre i els esforços han valgut la pena. Quantes torxes hi posàvem, com les enceníem i apagàvem? Quant valen els músics? Quines entitats participaran en la marxa? Tindríem èxit? Només veure la il•lusió de la gent , només veure la cua lluminosa que fèiem, sabíem que ho havíem aconseguit. A hores d’ara sabem que cal repetir-ho, veiem que no som pocs i que podem aspirar a ser-ne més
2n ACTE. Barcelona. Homenatge al general Moragues. Moragues donà la seva vida pels drets de Catalunya a la Guerra de Successió. Per poder parar el seva valentia i resistència a ser sotmès, el seu cos fou literalment esquarterat i decapitat. El seu cap fou exposat en una gàbia durant 12 anys al Portal del Mar.
Parlà Xavier Hernàndez , autor de la Història Militar de Catalunya, Antoni Strubell , historiador i membre destacat de la Comissió de la Dignitat i Joan Carretero dirigent de Reagrupament. Tots tres feren evident que neix un nou catalanisme molt més ferm, conseqüent i sense complexos, capaç de mostrar els nostres herois i defensar la nostra personalitat. A la tarda manifestació unitària i massiva a la qual es sumaria Laporta i l’alcalde d’Arenys de Munt. El simple fet del lema “per un estat propi” ja és un important salt qualitatiu respecte altres anys.
3r ACTE. Arenys de Munt. Demà per primera vegada un poble català exercirà l’autodeterminació. D’aquesta manera s’obre la via perquè molts d’altres el segueixen. Avui mateix he parlat amb l’amic Jaume Puigarnau, alcalde de Calders, que en el darrer ple del consistori acordà possibilitar un referèndum d’independència abans d’acabar l’any. I és que si ens hi posem no acabarem.
L’estat ho ha entès de seguida i tracta desesperadament d’impedir-ho amb la Brunete mediàtica, amb la falange, amb els seus advocats falangistes i amb el Delegat de Govern. I és que l’estat està ensenyant les vergonyes . És evident que no tenen cultura democràtica. L’únic, però, que estan aconseguint és una reacció assenyada i patriòtica dels catalans. Caldrà, quan toqui, donar via lliure d'una forma conseqüent a aquesta voluntat democràtica d' independència i fer que tingui una representació digna al Parlament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada