Manresa es queda sense Caixa

Poques coses té Manresa que la projecten cap a l’exterior. Principalment en té dues, l’equip de bàsquet i Caixa Manresa.

L’equip de bàsquet, amb el suport fins ara de l’empresa Ricoh i d’ara endavant de Suzuki, va sobrevivint dignament dintre de l’alta exigència de l’ACB, malgrat disposar del pressupost més modest de la categoria. Demà començarà la lliga i podrem apassionar-nos i patir de nou.

Caixa Manresa fins ara havia fet els deures i, dintre la seva modèstia,era una de les entitats més solvents i amb menys riscos financers de les caixes d’estalvis catalanes. Ara, però estem a punt de perdre-la. Dimarts que ve s’integrarà dintre d’una gran fusió amb Caixa Catalunya i Caixa Tarragona. Vull mostrar la meva absoluta disconformitat.

La Catalunya Central ha estat totalment abandonada per l’estat i per l’administració catalana. Per això, d’una manera confusa pel que fa als seus límits, però de manera clara i ferma, reivindica una vegueria que li garanteixi un poder autònom per desenvolupar les seves potencialitats. El principal instrument financer amb el qual ha pogut subsistir fins ara ha estat Caixa Manresa i, per tant, la nostra caixa hauria d’esser la principal palanca de futur dintre la vegueria. Això no queda garantit restant absorbida en una nova entitat que cobreix les zones metropolitanes de Barcelona i Tarragona. Els interessos i les prioritats no són les mateixes.

Aquesta fusió fa olor de cobrir les necessitats i dèficits de Caixa Tarragona i sobretot de Caixa de Catalunya. presidida per Serra, institucions públiques molt controlades i intervingudes per l’aparell del PSC. Aquestes entitats, sobretot Caixa de Catalunya, necessitaven incorporar els mètodes i els equips de treball de Caixa Manresa ( l’ex equip de Todó). D’aquesta manera i amb aquesta fusió es podrà acomiadar de franc mil treballadors. Segurament s’obtindrà algun guany logístic més i no serà menor la projecció d’alguns dels seus directius.

Però el territori i nosaltres, haurem perdut. Sinó el primer any, sí immediatament després, veurem com les decisions s’allunyen cada vegada més de la visió de la Catalunya Central. En aquestes circumstàncies , l’obra social restarà totalment diluïda i nosaltres restarem a la discreció dels equips de la macrocaixa resultant. Cent cinquanta anys de Caixa Manresa hauran desaparegut.