La Xina, el gegant econòmic del segle XXI que ara es desperta, comença a fer tremolar els ciments de la nostra societat. La seva contínua demanda de ferro, acer, coure i petroli, entre altres, fa que s’encareixin aquests recursos arreu del món.
Avui per avui, amb 1.300 milions d’habitants, amplis sectors xinesos s’incorporen al mercat fent que augmenti l'escassedat internacional de productes bàsics. La Xina que fins no fa gaire suposava un 6% del PIB mundial, a hores d’ara ja suposa un 14%, tant com Alemanya i França juntes, i ja ha atrapat el seu etern rival, el Japó.
Enguany La Xina volia presentar la seva cara més positiva amb la celebració dels Jocs Olímpics. Aquest estiu ja tindrem ocasió de veure els avenços d’aquesta societat mitjançant les competicions i les grans celebracions.
La torxa olímpica, però, al seu pas per Europa i Estats Units, hagué de ser protegida. I és que la repressió xinesa sobre els activistes del Tibet està sent dura i cruel i la comunitat internacional no li ho perdona. A hores d’ara encara no estan clares les conseqüències que es derivaran d’aquesta confrontació amb les ànsies de llibertat tibetanes.
I, per acabar-ho d’arreglar, la societat xinesa, que pateix en primer lloc la manca de democràcia, fins i tot en Internet, està fent front a uns durs terratrèmols i a les seves rèpliques. 5 milions sense sostre, 32.000 morts i amenaça real d’epidèmia per infecció de les aigües. I, a més, degut a la proximitat de falles, hi ha perill que s’ensorrin preses de grans pantans. Mentrestant la gent, angoixada davant de molts cadàvers de nens, s’exclama perquè moltes escoles, ara enrunades, es van construir malament fruit d’una corrupció generalitzada.
A hores d’ara totes les grans contradiccions de la Xina són a l’aparador. Fins i tot les mediambientals amb els preses i transvasaments gegants i les poques restriccions a la contaminació industrial. I és que la barreja d’autoritarisme i creixement a tota costa ha impregnat el règim xinès les últimes dècades. Era necessari?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada