El partit era especial perquè jugàvem contra el Fuenlabrada. “El Fuenla” va ser el nostre botxí fa dues temporades, la seva victòria a casa nostra va ser determinant per foragitar-nos de l’ACB. Ara, després d’haver perdut fa poc contra el Menorca (al seu pavelló es consumà aquella trista baixada), les coses es podien tòrcer molt si no es guanyava. Perquè tot i que l’equip venia jugant bé, els resultats últimament no havien estat òptims.
El partit ha estat vibrant i ple d’emoció. S’ha lluitat de cap a cap. El Manresa ha tingut com a bastió els “americans de casa”, el Rafa Martínez i el Guillem Rubio. Amb aquests dos nois extraordinaris fent de motor i la resta de l’equip aportant qualitat, no es podia fallar. El Fuenlabrada, però, necessitat dels punts tant com nosaltres, ha estat a punt de remuntar a l’últim quart. Finalment els darrers quatre minuts ens hem imposat amb claredat. Sembla que la permanència, a falta de tres victòries, és abastable.
El Ricoh a Manresa és molt més que un equip esportiu. Ens dóna una gran projecció com a ciutat i ens arrenglera amb poblacions de l’estat més potents que la nostra. Val a dir que és un equip ben representatiu de l’important bàsquet català, que porta gairebé 1100 partits a l’ACB, i que és el sisè equip que més ha jugat en aquesta competició.
La base de l’entitat és el sòlid joc col·lectiu que sempre ha intentat desplegar i la qualitat de l’equip humà que ha configurat sovint la seva història. Per això essent l’equip que normalment ha tingut menys pressupost, s’ha mantingut a dalt com gairebé un més dels grans.
A hores d’ara, però, els problemes econòmics no s’han acabat. Després de l’èxit esportiu de la temporada passada, quan es guanyà la lliga i es tornà a l’ACB, ara cal consolidar la permanència cercant suports entre els agents del Bages i recabant també el de les institucions esportives catalanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada