Rectificar el tret

Una cosa és evident, l’electorat ha barrat el pas a la dreta espanyola. Davant de la previsible pujada del PP, ha concentrat el vot en el PSOE. D’aquesta manera han guanyat els dos partits estatals, les dues grans maquinàries espanyolistes. Tots dos van saber fabricar una falsa bipolarització que ha arrasat altres opcions menors. Aviat veurem els fruits ben magres d’aquesta tenalla bipolar per Catalunya.

A casa nostra això ha significat una forta davallada per Esquerra. ERC ha perdut gairebé el 60% del seu electorat, dels 650.000 vots que tenia només n'ha pogut retenir uns 296.000, i de 8 escons ha passat a tenir-ne només 3.

No ha estat un descens suau. Aquest cop la clatellada ha estat tan forta que no s'ha pogut dissimular. La direcció ha reconegut, per tant, que molts catalanistes han vist en el PSC una opció “més útil”, que una bona part del seus votants s’han quedat a casa davant del desengany general o fins i tot disconformes amb la seva línia política.

Per tot això, caldrà fer un debat serè. I tant. Debat, però, que no pot demorar-se. El debat de la Conferència Nacional del passat octubre ja apuntà per on havien d’anar els trets. Més autenticitat en els plantejaments, més democràcia interna, més ambició nacional i més fermesa davant l’acomodació en el poder.

Els factors externs han ajudat en la davallada, és evident. Els factors interns, però, han estat decisius. Malgrat que presentàvem un candidat de consens, malgrat que no hi ha hagut veus dissonants en la campanya, el problema de manca de credibilitat estava ja estès. No voler admetre-ho ens ha portat a aquests resultats. En cap moment es va fer una lectura realista dels escassos suports rebuts a les municipals, i des d'aleshores ben poc s'ha modificat que pogués fer un gir positiu en l’apreciació del partit.

Al seu dia s’optà per una organització cada cop més burocràtica, mancada de frescor i allunyada de moltes sensibilitats. Sembla ser que l’electorat ha dit que per a partits d’aquesta mena ja tenim els de tota la vida.

Potser ja és l’hora indefugible de mirar com fer la renovació, de persones i d’idees, de mètodes i procediments. És l’hora de crear unes noves il·lusions sobre unes noves bases. Perquè Catalunya i els ideals republicans de l’indepentisme democràtic així ho reclamen.