Avui m’ha esgarrifat la notícia dels nens morts en un camp de béisbol de Sant Boi. La força del vent ha tombat sobre ells el mur de l’equipament.
Aquesta nit i encara ara el vent xiula a prop de les nostres finestres i terrasses. Pel carrer, aquest matí, una estesa de contenidors i d’altres elements no permetien presagiar res de bo. Després, per Internet, me n’assabento de la desgràcia d’aquests nois que practicaven béisbol i que s’arreceraven del vent.
Durant quatre anys com a regidor d’esports de Manresa tenia com a objectiu número u la seguretat de les instal·lacions. Les instal ·lacions esportives sovint estan fetes amb descura i simplicitat. Sovint se situen en descampats sotmesos a temperatures extremes i poc protegits de les inclemències del temps. Per això en segons quins llocs no eren estranys els desperfectes després de les tempestes, que es congelessin les canonades o que es danyessin els sostres. Així a Manresa hem vist grans filtracions d’aigua al Nou Congost, a l’estadi de Futbol , al gimnàs o al Pujolet.
També, per la seva solitud i per la poca llum, hem patit que s’hi entrés a robar o destrossar als diversos equipaments, pavellons o als camps de futbol.
On calia posar l’accent és en la seguretat física més immediata. Calia subjectar les porteries (més d’un noi o noia d'arreu de Catalunya ha patit per aquest motiu), calia extremar l’actuació contra la legionel·losi a les dutxes; calia reforçar sostres i parets ( vàrem haver d’apuntalar les antigues grades de piscines) i treure tot allò que podia comportar perill (planxes de ferro, tanques rovellades, cantonades dures…).
Sabíem que el repte era difícil però ens vàrem bolcar. Val a dir que mai no s’acaba el procès i cal continuar.
Avui he recordat el gran esforç per posar més llum a tot arreu, per refer aquelles tanques, per posar protectors, per obligar a fer les revisions mèdiques als participants dels cursos municipals de manteniment físic, per revisar sostres, reforçar murs ….
Avui la mort d’aquests nens, nens practicants de l’esport base, usuaris d’una instal·lació senzilla que fa una important feina social, m’ha colpit. Mai no es fa prou.