dijous, 9 d’octubre del 2008

800 anys de Jaume I




Fa 800 anys va néixer el refundador d'una petita nació dels Pirineus, la nació catalana, Jaume I . Un dia com avui, 9 d’octubre de 1238, després d’haver integrat Mallorca i les Pitiüses, incorporà València a l’àmbit dels Països catalans. És a dir, a la part de la Corona d’ Aragó de llengua catalana.

Poc podia sospitar aquell rei que passarien tantes coses per aquest dissortat racó de món. Pocs països de l’Europa actual encara han de lluitar permanentment si volen subsistir. Avui mateix La Vanguardia recull que el tribunal constitucional espanyol té la impresentable intenció de retallar encara més el petit estatut, aprovat pel poble. Aquest peculiar tribunal està disposat a negar la igualtat del català respecte l'espanyol i el dret a negociar de forma bilateral el finançament. Després de tot l’enrenou d’aquests anys, cal veure quant hem de patir els pobres!

La incorporació de Mallorca i València va completar les possessions del casal de Barcelona. Jaume I tingué la visió de dotar-les de furs propis, amb la qual cosa evità sotmetre-les als senyors feudals i va significar una incorporació que en termes actuals diríem federal.

Els valencians, en paraules de Joan Fuster, tenen una data de naixement , una acta fundacional, el 9 d’octubre de 1238. Per això multitud de places i carrers principals estan dedicats a aquest gran personatge. Arreu, però sobretot a Mallorca i a València, hi ha hagut un gran desplegament al voltant del compliment de les 8 centúries del naixement d’aquest estimat governant.

El personatge s’ho val. Orfe ben aviat, custodiat per monjos davant de les ambicions dels nobles competidors, emprenedor de conquestes a partir dels divuit anys, pactava sovint abans no embolicar-se amb noves batalles, va refer una i altra vegada l’equilibri entre els distints regnes i classes socials. I va escriure o manà escriure aquelles grans gestes en la seva crònica, l’ importantíssim Llibre dels feyts. Amb ell, els PPCC adquiriren una importància clau al Mediterrani i van assolir la seva màxima expansió.

A hores d’ara, i des de fa dos segles, no estem per monarquies. Però és necessari conèixer com vam ser refundats, d’on neixen els estrets lligams d'aquest litoral mediterrani a l’est de la Península Ibèrica. Un litoral que aspira a no ser menystingut per la nació espanyola, a ser tractat com un igual, a ser-li reconegut el dret a preservar la seva llengua i a ser lliure com qualsevol altre poble europeu.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Josep Lluís,
I visca Jaume I, pare dels Països Catalans!
a la pàgina inicial de l'XTEC hi ha molt de material per treballar-lo. I encara rw'n passo un enllaç molt interessant i recomanable: http://www.reijaumeprimer.cat
Una abraçada i gràcies per mantenir-nos al dia.
Joan Badia