dimecres, 23 de setembre del 2009

El cas Millet i la corrupció del sistema


El mateix dia en què es publicava que la reforma del Palau de la Música havia costat la meitat del que s’havia declarat, 12 en compte de 24 milions d’euros, el govern va i confessa que gairebé un 20% del estudis encarregats són perfectament inútils.
El primer cas és molt significatiu. El nét de Lluís Millet, fundador de l’Orfeó català, confessa que ha robat més de 3 milions d’euros. A hores d’ara sembla ser que ja són molt més, gairebé més de vint. Ningú no ho va voler mirar ni ho va denunciar quan tocava. L’oasi català ha guardat silenci en aquest i altres casos que duraven ja més d’una dècada. El Millet, per escarni de tots, Creu de Sant Jordi, suposat prohom venerable de fundacions com la del Palau i també del Barça, adinerat i ben posicionat, passava per ser un dels principals benemèrits de la societat barcelonina i catalana.
I tot això més enllà de ser uns dels fundadors de la sucursal de la FAES (grup d’opinió reaccionària), presidida per Aznar. Va passar en època de Pujol i ha continuat passant amb el tripartit. És interessant anotar que tot ha aflorat en aquests temps de canvi i de renovació nacional.

Per altra banda l’administració ha admès que lloga estudis totalment inútils i perfectament prescindibles. En el fons confessa les seves misèries. La inflació d’aquestes “treballs” remunerats amb milionàries aportacions demostren la impossibilitat de regenerar la burocràcia administrativa. La paradoxa ha estat que per descobrir el que tots sabem s’ha hagut de contractar una empresa externa. La principal conclusió de les recerques que ha efectuat ha estat…que s’ha de fer un altre estudi!!
Estem dintre de circuits en els quals l’engany, el cinisme i la desviació de fons estan a l’ordre del dia. Que tal partit necessita diners , doncs conveniem uns estudis ( el Departament Treball, per exemple). Quan no es lloga de forma irregular lels serveis de la germana de la princesa Letícia (a Barcelona), es posen afiliats fidels a les gerències ben remunerades ( com a Manresa) o es nomenen com a representants a les delegacions germans i fidels personals, o s’augmenten el sous unilateralment en distintes administracions com els municipis.
Tota aquesta càrrega immoral fa que sigui urgent una regeneració política pregona i un canvi radical en l’ètica pública. Esperem-ho.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

vesten fora! vesten fora! hehe!!

adenta!

Anònim ha dit...

GOZIIIIIIIIIIIIIIII!!!!!

VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA!!!