divendres, 6 de novembre de 2009

Tres retrats de Manresa




Els diaris compleixen una funció primordial en la nostra societat. Posar en comú gran part de la informació rellevant que es genera no és fàcil. Per això he intentat no fer una crítica superficial dels mitjans i ja compto que presentaran un cert marge d’error gairebé inevitable. De vegades , però, cal dir que l’encerten de ple. Així ho ha fet Regió 7 divendres dia 6 quan destacava tres notícies d’enorme transcendència per Manresa i el Bages.

En primer lloc la impotència del consistori davant la manca d’entesa entre la constructora Cots Claret i La Caixa que fa que Fàbrica Nova estigui de moment tres anys totalment paralitzada. D’aquesta manera no sols s’endarrereix el projecte de modernització del sector, sinó que es condemna a que la gran fàbrica ensenyi descarnadament les seves entranyes, Així, cada dia que passa es malmet més i més aquest important patrimoni històric. Mentrestant Urbanisme diu que no pot fer res. Tot plegat provoca que Manresa presenti en aquest sector un lamentable estat de postguerra que va camí d’eternitzar-se.

També va camí de fer-se eterna, i ultrapassar tot aquest mandat 2007-11, la tristament cèlebre Plaça de la Reforma. Ara, i per treure’s les puces de sobre, l’empresa culpa l’ Ajuntament i quan no, en una espiral inacabable, és aquest qui culpa l'empresa. Comptat i debatut, aquest monstre urbanístic, la responsabilitat del qual recaurà sobre tots aquells que aquests anys l’estan justificant i avalant, restarà de potes enlaire per molt de temps i es projecta en un horitzó temporal encara indefinit. La incompetència ha estat general tant d’arquitectes, empresaris com polítics.

L’altre tercer tema que publica el rotatiu és el descontentament per part de dues personalitats de la nostra caixa respecte a la fusió de Caixa de Manresa per amb Caixa Catalunya. Tant Jaume Torras , durant molts anys al capdavant de Fundació Social, com Pere Garcia, responsable de màrqueting, han denunciat públicament que es tracta d’una crua absorció al servei dels interessos d’una altra Caixa i que costarà molt retornar els diners que pugui deixar el Banc d’Espanya en l'operació. També apunten com ha estat d’opac i contradictori tot el procés de fusió/absorció. A poc a poc van apareixent, doncs, les veus que denuncien la propera desaparició de Caixa Manresa, un procés del qual, de consumar-se, caldrà demanar responsabilitats als que per activa o per passiva, des de la socieat civil als responsables de l’administració local que ho estant permetent.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

ola josep he vist aquest poema de penyagolosa i he vist reflexada una cesura, i un quartet, on m'he emocionat...
Arreveure.

Anònim ha dit...

ola josep ja he vist un decasílab amb cesura a la sisena silaba.
Esera que no m'enrecordo, tinc que llegir-me Tirant lo Blanc.
Ja ens veurem.
Arreveure GOZI.