dimarts, 11 de maig del 2010

Crisi a la grega (II)


Grècia ha marcat la pauta. Europa ha comprovat que Espanya i Portugal perillaven i ha acudit directament al rescat. Europa , és a dir, Alemanya, França i el Benelux han intervingut abocant milions d’euros en avals per tal que no trontollés el sistema.

Si fa una setmana en Zapatero encara deia que no reduiria el dèficit, ara es veu forçat per Europa a aquesta reducció si vol tenir els avals que li permetin poder pagar els creditors. I és que la fallida ha estat gravíssima i l’estat compta ja amb molt poc crèdit internacional. Els ajustos seran molt, molt durs. Es retallarà la sanitat, es retallarà l’ensenyament , acabaran retallant el sou dels funcionaris i les prestacions socials.

I és que, igual que a Grècia, no es podia suportar més el populisme irracional del govern espanyol. Cal aprimar la despesa pública a fi de permetre aflorar l’economia real. Si no es vol entrar en una guerra social, i tal com diu Salvador Cardús, en primer lloc s’hauria de dir la veritat al poble i detallar-li quins sacrificis caldrà assumir

Ara bé aquesta necessària austeritat no hauria de carregar només sobre les esquenes dels de baix i de les capes mitjanes. L’austeritat hauria de començar pels de dalt, pels autèntics responsables de la situació. Hauria de començar retallant ministeris, reduint els inflats càrrecs institucionals i d’ empreses públiques. S’hauria d’aprimar la gruixuda nòmina d’assessors i consultors que parasiten al voltant de les distintes administracions…. S’haurien d’acotar les despeses electorals i de tot tipus de les maquinàries dels partits. S’haurien de poder publicar les nòmines dels directius de les grans caixes i figurar en elles les dietes, les bonificacions, les altes jubilacions, els contractes daurats i bloquejats.

En aquest sentit de sana austeritat s’haurien de fer públiques les contribucions de tots els ciutadans, prohibir el repartiment de dividends dels bancs que han estat ajudats amb el diners de tots, s’hauria de fer pagar als milions en fons d’inversió opacs com el SICAV. També haurien de perdre privilegis les empreses de serveis monopolístics privatitzats (Ibèria, RENFE, Telefònica, energia, elèctriques). En fi, tot un altre ordre moral que capgiraria la realitat.

Lluny d’aquests plantejaments no es vol canviar res i es vol tornar a carregar tot el mort als més febles. I, com sempre, es vol tornar a carregar la crisi sobre l’economia real que aporten bàsicament els Països Catalans. I és que per poder sortir del cul de sac en què els governs espanyols ens han ficat només es vol trobar com a falsa sortida esprémer encara més els recursos dels soferts ciutadans d’aquesta part de l’Ebre. Coses de la dependència. Déu ens trobi confessats

8 comentaris:

Pollastrot! ha dit...

Un estable és un espai destinat a l'allotjament del bestiar anet i pudent.
Normalment es tracta d'una estructura senzilla de palla amb sostre i si té parets, molt millor, sol ser més ventilada que una cubana. De vegades una cova per monstres amb una porta afegida, pot funcionar com a estable encara que se li caigui de l'orella una gota de cera...

Pulgarcito ha dit...

El Proletariat és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera. Originalment s'identificava com aquelles persones que no tenen una altra riquesa que els seus fills. Aquest terme s'utilitzà inicialment en un sentit despectiu fins que Marx el definí més enllà d'ell, les doctrines del Socialisme i el Comunisme en general la classe social proletària és aquella que no disposa de la propietat dels mitjans de producció i que ha de llogar la seva força de treball a canvi d'un salari per a la seva subsistència.

Labirinthus S.S. ha dit...

La alimentación en la Antigua Grecia se fundamentaba en el pan de trigo, el vino, aceite de oliva, el cerdo y los embutidos, el uso de hierbas aromáticas y la cocina del pescado. Comían sentados en bancos de donde deriva el nombre de banquete. El mismo pan podía servir de plato pero con más frecuencia utilizaban utensilios de barro o de metal. No conocían la horquilla pero si el cuchillo y la cuchara. Los cocineros griegos eran famosos y gozaban de alta posición social.

Anònim ha dit...

EM SAP GREU...ES DUR...PERO:

el sexe és un procés de combinació i mescla de trets genètics, resultant sovint en l'especialització d'organismes en els gèneres mascle i femella. La reproducció sexual implica la combinació de cèl·lules especialitzades (gàmetes) per formar descendents que hereten trets de cadascun dels parents.

fullá xupar i mamar

Anònim ha dit...

crisi a la grega es 7un tema interesant pero volia comentar e ......................... ui tinc CACA ara vinc

Andreu ha dit...

Aquest blog està molt treballat. Agrairia que no posesiu comentaris absurds.
Gràcies

Anònim ha dit...

EM SAP MOLT DE GREU,JA NO DEIXAREM CAP MÉS COMENTARI ABSURD..SINÓ QUE APORTAREM IDEAS I COMENTARIS APTES I SATISFACTORIS.

A REBEURE! I GRACIES !

Anònim ha dit...

A sigut una falta de respecte per vuste ficar aquests comentaris absurds, l'andreu te rao es un blog molt treballat. I em sap molt de greu, com diu l'anonim d'aqui adalt podem aportar idees i comentaris aptes.

PERDO.