La joventut preocupa. Els fets violents de radicals produïts fa uns dies a Barcelona i a distintes ciutats de Catalunya, en el marc de la convocatòria de vaga general, tornen a posar de manifest quelcom que no funciona. Hem vist els darrers anys com es produïen brots violents en determinades concentracions com celebracions del Barça, la moguda de Bolonya o en la manifestació contra la sentència del tribunal constitucional d’aquest juny passat.
Tot això passa quan està creixent l’atur juvenil. A hores d’ara gairebé un 40 % dels joves entre 18 i 30 anys ja es troba a l’atur. Cada cop més milers de joves endarrereixen la seva entrada al treball o senzillament no tenen perspectives d’incorporar-se.
Per altra banda la majoria d’aquests joves no aguanten gaire quan troben un treball.
Mancats d’hàbits de disciplina i constància, acostumats en l’adolescència a alts nivells de consum, no estan preparats per a les rutines pròpies de qualsevol tipus de feina, a la necessària obediència que incorpora qualsevol organització de treball i finalment els és difícil acceptar unes remuneracions sovint ben minses.
Mentrestant el país no es pot permetre aquesta sagnia. Catalunya no podrà ser competitiva si no mobilitza el seu sector més jove. Si cada vegada més treballen bàsicament els majors de trenta anys i no hem format de forma generalitzada bons professionals difícilment atraparem els nivells de competència que la societat internacional requereix.
Evidentment això obliga a tot un canvi de valors. Hem de recuperar els valors de l’esforç i la superació personal. Per això a l’escola hem de tornar a estimular la gent que s’esforça, hem de premiar els nois i noies que se sacrifiquen dia a dia. I hem de reconduir els nois que no fan el més mínim esforç en superar-se, buscar-los nous al•licients i establir ben clar quins són els límits.
El fals igualitarisme en la docència ens ha portat a un cul de sac. L’excel•lència i el mèrit no són gens reconeguts i els múltiples esforços esmerçats pels alumnes conductuals sovint són improductius.
Aquests anys enrere la sortida fàcil cap a la construcció, o cap a treballs ben remunerats que no requerien gaire formació, va fer que molts nois no s’esforcessin. Ara és evident que no hi ha gaires sortides laborals si no s’obté una formació i una titulació adequada.
En aquesta tasca formativa on l’escola és clau, han de col•laborar també les empreses amb la incentivació necessària per part de l’administració. En aquest sentit cal actualitzar formes innovadores d’aprenentatge.
En definitiva es tracta de recuperar els valors del treball, de l’esforç, de l’autonomia personal, a fi de fer ciutadans plenament lliures i capacitats.
Val a dir que difícilment tot allò serà possible dintre d’un estat com l’espanyol on els valors predominants són uns altres. Catalunya ha de recuperar allò que li era propi. Per això sols una Catalunya independent podrà refer aquells valors i actualitzar-los en harmonia amb l’Europa avançada a la qual vol pertànyer.
11 comentaris:
Aprovecho la oportunidad para saludarlo y asu vez, invitarlo a ver mi blog dedicado a mostrar la riqueza cultural del Perú mediante fotos comentadas, modelos tridimensionales en imagenes y videos, artículos y más. La dirección es:
historiaenfotosperu.blogspot.com
et dedico aquesta cançó de Joan Manel ,la Pesta:
Si em dius adéu
Vull que el dia sigui net i clar
Que cap ocell
Trenqui l'harmonia del seu cant
Que tinguis sort
I que trobis el que t'ha mancat en mi
Si em dius et vull
Que el sol faci el dia molt més llarg
I així robar
Temps al temps d'un rellotge aturat
Que tinguem sort
Que trobem tot el que ens va mancar
Ahir
I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar
Si vens amb mi
No demanis un camí planer
Ni estels d'argent
Ni un demà ple de promeses sols
Un poc de sort
I que la vida ens doni un camí
Ben llarg
I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar
et dedico també aquesta investigació:
Pigmeos (del grec πυγμαιος, "de petita grandària") és el terme usat per referir-se a una sèrie de grups humans caçadors-recol·lectors que viuen en selves equatorials africanes i que es caracteritzen per la seva baixa alçada: els homes mesuren menys d'1.50 m de mitjana.
Els pigmeos es troben a través de tota Àfrica central. Sol cridar-se també als aborígens de menor talla del sud-est d'Àsia i altres regions.
La joventut ha d’esperar molt de la independència. Aixo es un tema interesant pero volia comentar e ......................... ui tinc CACA ara vinc
Es pegajosa. Es reluciente. Pero ¿qué es realmente la cera de los oídos? Y ¿de dónde viene?
La cera de los oídos se fabrica en el conducto auditivo externo. No puedes ver esta parte de tu oído -es la zona entre la parte carnosa de la oreja en el exterior de la cabeza (la parte que puedes ver) y el oído medio. La piel del canal auditivo externo tiene unas glándulas especiales que producen la cera de los oídos. El nombre técnico para esta materia cerosa es cerumen.
Después de producirse la cera, ésta llega lentamente a través del canal auditivo externo hasta la apertura del oído. Luego se cae o sale cuando te lavas. En la mayoría de las personas, el canal auditivo externo produce cera todo el tiempo, de manera que el canal siempre tiene suficiente cera.
es un tema amb força k aixo pot captar i provocarli una inquietud positiva als joves d'avui dia pero amb un cert d'interes no cal k sigui alouvous o colouvos ja be pot ser paloulou podem captar als joves dientli que ens aportin noves coses i que ens aportin ganes de fer qualsevol cosa sigui amb un ambient pudent i pestos sempre amb un toc d'estable i romani.
aixo si classificarem el tema en 2 grans grups el la quadre i el grange per alla i han animals pudents i una pagessia extraordinaria amb un cert toc d'interes per la ramaderia la agricultura del camions
seguidament fare un analisi de l'asumpte
paloulou aloulou estable i ramaderia son uns punts que s'han de tenir en compte si no cada vegada anirem cap a pitjor
son unes paraules importants amb aixo tinc que dir que sa acabat el meu discurs gracies i fins arrebeure.
estic d'acord amb el comentari anterior on els paloulous i els aloulous, tenen una gran regencia a andorra la vella en el romani capficat, on els pitxis, tenen la gran grandaria de la catalunya dels gavions i la seua agricultura i avicultura.
yo amb aixo dubto una mica mes com ya saveu els palulous son millors que els auloulosus, els auloulous son uns pixapins k van de boletaries i no han agafat un rovello en saa vida i aixo k andorra la vella i han cagades de cabra i i les pitxis son grans pero la seva grandaria es sorprenen
bueno xuxouvas me voy a casa del mofet , ya me pasa a buscar el paloulou y si kieres diselo al capelito i al cansalbilxaa k se vengan sta luego.
wno ja estem aki ja em arribat! comentare la jugada que no es veu tots els dies en la tlevisio dels palisses i dels makikets. Vem arribar de canselvilches amb un opel astra de color groguenc de la roña que tenia d'asobre de la cera dels tubercles i dels cucs qe li surten del nas. Despres vem anar cap a mañikes on ens hi vem trobar un caragol que es deia pichi, pero el seu nom vertader era pichichi. wno arreveure crack i fins un altre, qe la proxima entraré pel cap.
aquest tema ya em toca la polla, yo vull dir k per culpa del hiubes em feia moltes yolens garrofens i al final me la vaig tindre k posar al forn amb les paxines de casa el mofet. Amb aixo vull dir k s'a de cuidar el medi ambient i no pastura tant per que hi ha mes possiblitats de que nieto doblas fasi de les seves com l'atre dia k sem va sortir la sabata tant he boneta k portava i yo aixo no mu perdonare en me vida a consequencia d'aixo vaig tindre que anar al veterinari alla hi havien uns esser extraordinaris es deien paloulos i aloulous i tot s'ha de diir tenien unes pomes molt dolçes com la teva orelleta k tambe esta dolça i bona com el carmel desfet bueno fins arrebeure i espero agafa cunills.
Publica un comentari a l'entrada