Després de presenciar amb angúnia tanta atomització de l’independentisme, se’ns apareix ara una nova oportunitat. Hem passat per una fase plenament destructiva que ens ha portat a la més estranya paradoxa: cada vegada hi ha més independentistes, i, en canvi, cada vegada hi ha menys representants de la independència al nostre parlament o a les corts espanyoles.
No cal dir que la sortida de Catalunya de l’estat espanyol és l’únic camí per superar aquesta llarga crisi. Llei darrera llei, pressupost rera pressupost, els interessos de la meseta es tornen a posar per davant dels que són propis dels Països Catalans, cosa per altra banda inevitable amb els partits majoritaris que la representen. Així des de la meseta es prioritzen corredors ferroviaris que no enllacen cap port, Aves que no tenen cap rendiment social o inversions astronòmiques amb armament. Es resisteixen, però, a fer desaparèixer ministeris sense competències i diputacions antiquades, autèntiques coves d’interessos clientelars.
Mentrestant hem arribat a una situació de dèficit fiscal escandalosa. Treballem per a ells i rebem les escorrialles. Qualsevol estudi ho palesa meridianament, l’últim , el de la Generalitat, el xifra en 17.000 milions d’euros. Si es vol comparar en detall el que ens costaria la independència respecte a la dependència actual hi cal veure l’última obra publicada, Balanç econòmic de la independència.
Per tot això molts hem apostat per l’acord el màxim ampli possible entre els defensors de la independència. Encara que aquest acord només s’hagi concretat, per ara, entre Reagrupament i ERC. Un suport que el fem no sense recança, però. Els desenganys han estat massa clamorosos , massa evidents aquests darrers anys. Per això demanàvem un canvi de dirigents a ERC i un missatge clar i sostingut de defensa del país.
Amb l’acord entre Junqueras i Carretero, i presentant com a cap de llista el portaveu de la consulta a Barcelona, Alfred Bosch, sembla que els mínims d’exigència de rigor en la defensa de la dignitat nacional s’estan produint.
Potser sigui ara l’última oportunitat , l’últim tren que podem agafar. Donem-los confiança, doncs.
No cal dir que la sortida de Catalunya de l’estat espanyol és l’únic camí per superar aquesta llarga crisi. Llei darrera llei, pressupost rera pressupost, els interessos de la meseta es tornen a posar per davant dels que són propis dels Països Catalans, cosa per altra banda inevitable amb els partits majoritaris que la representen. Així des de la meseta es prioritzen corredors ferroviaris que no enllacen cap port, Aves que no tenen cap rendiment social o inversions astronòmiques amb armament. Es resisteixen, però, a fer desaparèixer ministeris sense competències i diputacions antiquades, autèntiques coves d’interessos clientelars.
Mentrestant hem arribat a una situació de dèficit fiscal escandalosa. Treballem per a ells i rebem les escorrialles. Qualsevol estudi ho palesa meridianament, l’últim , el de la Generalitat, el xifra en 17.000 milions d’euros. Si es vol comparar en detall el que ens costaria la independència respecte a la dependència actual hi cal veure l’última obra publicada, Balanç econòmic de la independència.
Per tot això molts hem apostat per l’acord el màxim ampli possible entre els defensors de la independència. Encara que aquest acord només s’hagi concretat, per ara, entre Reagrupament i ERC. Un suport que el fem no sense recança, però. Els desenganys han estat massa clamorosos , massa evidents aquests darrers anys. Per això demanàvem un canvi de dirigents a ERC i un missatge clar i sostingut de defensa del país.
Amb l’acord entre Junqueras i Carretero, i presentant com a cap de llista el portaveu de la consulta a Barcelona, Alfred Bosch, sembla que els mínims d’exigència de rigor en la defensa de la dignitat nacional s’estan produint.
Potser sigui ara l’última oportunitat , l’últim tren que podem agafar. Donem-los confiança, doncs.
2 comentaris:
amb tots els meus respectes palises, tu si k sabes! ai no ezcupiz... l'altre dia et vaig veure al cim de la muntanya agafant llengues de bou per a l'estomac a veure si agafa un flaire.. i ho treus tot cap en fore!
s'aurá de bullir bé perque la palla va cara, menjes prunes, pinyons, caques de gosset, etc. Canviant de tema, respecte a la teua publicació es sapastre i ens pot donar una mica de proteines i vitamines per al nostre cos. Gracies i arreveurenos.
Vull demanar disculpes, pel meu comportament( q stoy muy loco eh!). Salutacions desde el Calvet.
You have got ingested this money your own and even built a powerful omega replica sale consumer debt in such a procedure. It is easy to option ones own smartphone repeatedly! It is easy to leave behind range names. Weary of diagnostic tests ones own names to guard your own self as a result of loan companies? A qualified credit card debt negotiation enterprise might choose to complete the calling and have them all throughout for everyone. Nothing is without a doubt alot more infuriating rather than gaining the names over and over... Various debt collectors you should not i really hope tips and even omega replica sale might always phone call. Ensure that you counsel ones own physician about this and even pursue the steps needed to fix the application. A whole lot of credit card debt negotiation patients in most cases have three or 36 months for you to whole. It is not regularly possible through consumer debt hublot replica uk funds, (which sometimes take designed for 5+ quite a few years). With the debt settlement your fiscal troubles makes trimmed down hugely, allowing it to be simplier and easier so that you could address a powerful arranged schedule it is easy to put together with each of your therapist which will is wonderful for one ınside your rolex replica own issue. You can easily other parts during the nighttime to fully understand you will have a very good great finance schedule and that you will soon enough end up using consumer debt. You can get highly a number of accents on hand which make an important passenger truck rolex replica sale everyday life less difficult, just like the Amp Groundwork potential part.
Publica un comentari a l'entrada