diumenge, 15 de juny del 2008

ERC té una altra oportunitat







Discrepo de l’opinió dels mitjans que presenten el Congrés d’ERC com un fracàs. Els mitjans, en un afany simplificador, associen unanimitats amb èxits i pluralitat amb grans fracassos. Només quan la pluralitat impedeix el diàleg es converteix en negativa. Afortunadament això serà difícil que es produeixi.

Reagrupament.cat , la segona força d’ERC, i en ares a la unitat, va renunciar a votar la seva esmena alternativa, però col·laborà activament en la introduccció dels canvis necessaris per renovar l’organització.

I quins canvis són aquests? Primer va assegurar una reelaboració substancial del redactat de la ponència incorporant de debò l’eix nacional, introduint la internacionalització de la causa catalana, concretant la reducció del dèficit fiscal, insistint en l’austeritat de les retribucions dels representants institucionals i assegurant un bon funcionament del partit amb un congrés específic d’estatuts que s’ha de celebrar d’aquí a 12 mesos.

En segon lloc va possibilitar que les esmenes que demanaven una separació més clara de càrrecs i celebració interna de referèndums s’aprovessin. En tercer lloc acordant, amb altres, garantir el màxim de pluralitat de representants en el parlament d’ERC, és a dir al Consell Nacional.

Finalment molts assistents al Congrés van fer possible el relleu de persones i de maneres, tot contribuint a barrar el pas a l’executiva a aquells que representaven el continuisme i l’autoritarisme anterior.

Com que la situació encara no està prou madura, el resultat de l'executiva ha estat precari i ha donat una direcció monocolor. És lògic que durant un període determinat aquesta tingui possibilitat de refer els ponts que durant un temps s’han anat trencant. Compta per això amb la integració de les principals idees de cada sector, falta que amb actituds i iniciatives es guanyin les confiances necessàries.

És evident que és important aconseguir una reunificació on els eixos socials i nacionals estiguin ben visibles i on el treball de les sectorials sigui reconegut. Només així es contribuirà amb fermesa a la causa social i nacional de la llibertat de Catalunya.

1 comentari:

Anònim ha dit...

No sóc un blogger ni mai faig comentaris d'aquesta mena però m'ha agradat molt aquest escrit que he trobat gràcies a un amic i crec que m'ha ajudat a entendre el que ha passat a ERC. Jo conec de força a prop el Sr. Puigcercós i sincerament no em puc imaginar que sota el seu lideratge pugui sortir res de bo, francament, i m'agrada veure que hi ha alternatives.