Per Catalunya aquest proper cap de setmana pot ser molt important. Tots els militants d’ERC, força bàsica que dóna la majoria central del país, en una mostra de democràcia interna que cap partit polític des de la transició ha mostrat, elegiran els seu president i el seu secretari general.
Quan dissabte passat a Esparreguera es van debatre els programes de les distintes candidatures totes oferien renovació, participació, formació, coherència,…Un es pregunta per què no ho han fet fins ara els que representen la continuïtat?
En aquesta cruïlla en què ens trobem caldrà escollir entre ser un partit amb poca estratègia pròpia, satel·litzat per altres, o ser un partit independent amb criteri propi. Fins ara acostar-nos massa al PSC, com fa dècades a CiU, s’ha pagat molt car amb una pèrdua ingent de vots a les comarques i a l'àrea metropolitana. Ha tingut uns costos emocionals excessius i ha provocat la desorientació de la militància.
Per mi un partit si no té un camp propi no té sentit. Molts vam veure que ERC podia representar un projecte independentista de regeneració ètica i social. Per això hi som.
A hores d’ara veiem com Euskadi projecta fer un referèndum el proper octubre, com a Escòcia l’SNP, el partit independentista ja al govern, ho pensa fer el 2010,…Per tant no s’hi val a badar. Un estudi de
Davant de la crisi accelerada que patim l’estat autonòmic només té reservada Catalunya per treure-li les castanyes del foc. Reservada perquè li faciliti les transferències que a poc a poc deixarà de donar Europa. És la solidaritat mal entesa. Solidaritat per altra banda cada cop més difícil d’exercir a causa de l’ enorme càrrega social que suposa el milió i mig d’immigrants, el creixent envelliment i el col·lapse de les infraestructures a causa de no invertir a temps.
Què farem amb la negociació de finançament? Acceptarem els 2.000 milions d’euros que, com a màxim, ens donaran sabent que ens sostreuen 20.000 més? Com ho vendrem això a Catalunya? Cap regió europea no paga tant, ni a Alemanya ni a Itàlia. Per dignitat de tots plegats algú hauria de dir quines xifres són acceptables per ERC i quines no. Només veig una candidatura que hagi quantificat aquesta negociació, reagrupament.cat.
Si en el finançament el PSC continua acceptant-ho tot, com ara l’ incompliment de la publicació de les balances fiscals, ERC hauria de buscar els milers i milers de catalans que anhelen més sobirania. Ciutadans que van quedant orfes de referents i que molts d’ells ja ens van donar suport.
És per tot això que si volem una renovació a fons, i obrir-nos a aquesta majoria social que s’està generant, caldrà ser valents i donar suport al canvi , suport a les candidatures Rut Carandell i Joan Carretero.
1 comentari:
Jo apostaria per no olvidar que a les sigles d'ERC hi ha una "E" que significa quelcom que Carretero i Puigcercós obvien: que ERC és un partit d'esquerres. Jo votaria (si fos d'ERC) per Uriel Bertran.
Publica un comentari a l'entrada