Amb el Tardà i la Georgina a Manresa

Avui he anat a la presentació del llibre El més calent…és al front de Madrid, obra col·lectiva del grup parlamentari d’ERC a les Corts Espanyoles. M’he trobat el Joan Tardà i la Georgina Oliva a la Plaça Major de Manresa. Després de saludar-los he manifestat al Joan que tot just havia acabat de llegir el llibre. Li he comentat que exercir d’independentista a Madrid em recorda els difícils anys viscuts com a catalanista als ambients blaveros de la ciutat de València. Li ha agradat la comparació i de seguida s’ha avingut a dedicar-me l’exemplar que portava.

La xerrada al Via Fora! ha estat força amena. Al grup parlamentari d’Esquerra li va tocar fer els deures que després de 25 anys altres no havien fet: ús de la llengua, memòria històrica, retorn dels papers, control de les despeses reials, exigència de balances fiscals, ampliació drets civils, llei de dependència social,…

El Joan va desplegar la teoria del lloc a la taula. A l’inici de la legislatura ERC era al centre de la taula cara a cara amb el PSOE. Després aquest va preferir pactar amb el PNB, el Bloque i Convergència lleis importants com la seguretat social , la reforma fiscal i, finalment, l’estatut escapçat. Poc a poc vam ser desplaçats a un racó. Això i el no compliment dels compromisos econòmics varen fer que no votéssim els dos últims pressupostos.

Al col·loqui aparegué una intuïció que teníem tots. El grup pecava d’inexpert, i de vegades havia estat una mica massa ingenu. Així, recursos que s’aconseguien després no eren executats.

Sembla que el grup independentista es presenta aquest cop més experimentat, més escaldat. Sap que a Madrid hauran d’anar a la contra, però es compta ara amb més bagatge.
Espero que se’n surtin.