Ho confesso, sóc del Barça. Del Barça sense carnet, sense anar més de tres cops al camp, però del Barça. En el meu cas no té gaire mèrit. Obeeix a una raó sociològica. A les comarques de Castelló els autòctons de tota la vida hem estat del Barça. No ens ha vagat mai ser del València i pocs, molts pocs, s’apunten al Madrid.
Però de seguida vull afegir que sóc del Barça quan juga bé, quan és fidel als valors que se suposa que representa. És el valor del bon joc, del joc creatiu i també, cal dir-ho,de la lluita èpica contra les forces contràries de l’estat. En cas contrari el seu futbol no m’interessa.
Ara els culés tornem a viure una etapa apassionant. Com l’au fènix, després de més d’un any sense fer gran cosa, anant de desengany en desengany, sembla que tornem a tenir equip. Podem atrapar el Madrid, podem guanyar
Les últimes jornades hem assistit en tres escenaris, Europa al camp del Cèltic, Espanya a Saragossa i al mateix Camp Nou a un futbol vertical, ràpid, ple de nombroses ocasions de gol.
La recuperació dels futbolistes més determinants (Messi i Eto’o) ha estat clau. Mentre a la defensa es mantenen ferms jugadors com Valdés, Puyol o Milito i al mig del camp brillen Iniesta i Xavi.
L’últim partit de copa és un bon exemple d’aquest nou Barça. Malgrat que la fortuna no acompanyava, una vegada i una altra els homes de Rikjaard ho van intentar, sense defalliment, amb coratge i agilitat. Val a dir que, després del gol de l’equip del Túria, es va patir i es va sofrir. Només a l’últim minut, a l’última jugada, la pilota va poder penetrar la porteria del València. Finalment, no es va vèncer però es va convèncer.
El cor del culé va poder respirar. Era un resultat que s’acostava a la justícia. Un partit i un resultat que confirmava que el futbol ben fet també té el seu art, la seva bellesa.
2 comentaris:
Ei Josep Lluís enhorabona pel teu bloc i que tinguis sort amb ell.... només una consideració a aquest article, els que som culers del Barça ho hem de ser sempre a les verdes i a les madures tant quan juga bé com quan no ho fa....un sentiment no es canvia aixi com aixi.....d'acord?..
una abrassada
Estem aquí al bolc del Sr. Josep Lluís Gozalbo i un alumne teu es disposa a deixar-te un comentari , si si un alumne teu de 1r de batxillerat, doncs dir-te que a veure si no poses tants exàmens i a classe ens dediquem a fer propostes per a fer fora a Fran Rijkaard i millorar l’alineació del millor equip del món! Apa bona setmana santa y visca el Barça.
Publica un comentari a l'entrada