Visca el rei...Pere III !

Aquest era el crit que el poble manresà exclamà quan va sentir que el rei concedia la construcció d’una sèquia per pal·liar la terrible sequera de mitjans segle XIV. Aquest és el crit de joia que es repeteix en l’escenificació de la festa de La Llum.

Les ciutats necessiten una identitat. No poden aspirar a ser tan sols aglomeracions –dormitori, clòniques unes a altres. Manresa té en bona part aquesta identitat. Però li manca encara una potenciació. Necessita entre altres una festa que el poble se la faci plenament seva. Aquesta festa pot ser la Festa de la Llum, amb la Fira de l’Aixada que es va recuperar ara fa 11 anys.

L’Aixada és fortament participada per les entitats. Els esbarts amb les danses, la guàrdia reial i les zíngares, i els Armats amb el paper de soldats. Completen l‘ambientació castellers, actors, diverses escenes de lluites i una important quantitat de figurants que representen tota mena de personatges estrafets, jueus i cristians.

Els entorns antics o medievals al voltant de La Seu i de la Plaça Major, el Carme i Plaça de l’Om, són un magnífic escenari per rebre les diferents comitives de l’odiat Bisbe i de l’estimat rei, i , com no, per muntar les parades de productes artesans.

A la celebració li falten però, les colles que visquin des de dins la festa, aportant la seves peculiars idees i manera de ser. Colles que se la facin seva i organitzin actes, àpats i festes a l’entorn de la Manresa medieval.

Un intent col·lateral reixit es va produir l’any passat amb el muntatge de l’Auca de La llum. El mateix grup, amb el qual he tingut l’oportunitat de participar, ha intervingut enguany reforçant la comitiva del rei i aplaudint quan aquest concedeix la sèquia salvadora.

Aquests amics de l’Aixada són ben conscients que cal contribuir al seu reforçament, perquè per augmentar la identificació amb la ciutat prèviament cal reforçar la seva identitat.