Ella ha estat allà tant fa que fos Fira de l’Aixada, Mostra del Correfoc, rebuda dels reis màgics o celebrar la pujada del Ricoh a l’ACB. La grua ens ha acompanyat en tots aquests entranyables esdeveniments. Impertèrrita, ferma, donant-li un toc de verticalitat, de ferro i d’enginyeria avantguardista a la noble façana barroca de l’il·lustre Ajuntament.
Urgia arranjar l’edifici de l’Ajuntament? Sí, sense cap mena de dubte. La seva part posterior estava atrotinada i calia posar també un ascensor. Quan els tècnics van proposar de palplantar la grua a la façana, però, es va produir una certa indignació. Era un autèntic bunyol. Es va accedir pensant que no hi havia remei i que duraria poc.
Poc es pensava, però, que una obra que havia de durar vuit mesos porta ja 15 i en durarà 18. I és que, com moltes obres que s’han fet a la ciutat, s' allarga més del doble del previst.
No hi ha manera de millorar el procés. En cada intervenció s’han previst uns pocs mesos i en cada intervenció, quan no per naps per cols, s'allarga tota la seva execució. Execució que sovint ha estat una ocupació del carrer o plaça abusiva i desgavellada.
Ara que la grua se’n va, un pensa si hi ha normes per als contractistes, si hi ha drets dels usuaris de l’espai públic. De vegades, però, no ho sembla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada