Sembla ser que la campanya va de “una niña que tiene un padre con trabajo,” i “que ama mucho a España.” Vaja, que segons el Rajoy, amb ell i els seus, això seria un país de xauxa, el líric país de la Heidi.
Segons l’altra versió de la mateixa moneda, és a dir, el Zapaterisme amb cella circumflexa i amb el somriure de mister Bean, “España-no-se-rompe porque Cataluña con el AVE está ahora más unida que nunca”. I a sobre representa que has de ser optimista, perquè ja ens avisen que si no vindrà el llop.
Això és tot el que dóna de si aquesta campanya. Uns debats cara a cara entre ells solets i d’esquena als problemes de Catalunya. A partir d’aquí confronten les seves idees, dues percepcions de la mateixa realitat, la seva. A veure qui lluita més contra ETA i el nou pla Ibarretxe, a veure qui defensa més l’espanyol a casa nostra o a veure qui fa més llarga la subhasta.
Per la meva banda practicaré un vot de calçot. Si veig el Ridao, amb una camisa blanca impecable, menjant calçots amb tota naturalitat i sense cap mena de recança això pot indicar alguna cosa. En principi pot indicar que Esquerra comença a superar l’estigma de la calçotada provocada en mala hora pel Vendrell i altres.
El bavosall que porta el Ridao, amb un fons independentista, em convenç molt més que algun discurs seu de vegades massa farcit i alambinat. La salsa del calçot, però, l’ha posada al seu punt quan fa uns dies ens ha dit que Espanya se sembla cada cop més a Sèrbia o que l’important serà el pacte pel finançament.
Sap que no ho té fàcil. Recuperar la il·lusió de molts costarà força. De moment, però, amb el tic tac de rellotge-despertador se’ns fa una crida a la recuperació de forces i somnis. Potser el caliu de les flames, o la suculenta olor del ceballot cuit ens farà reaccionar. O no.
3 comentaris:
Bé, malgrat tot, i malgrat el nostre esperit crític, crec que cal anar a votar, no a la contra, sinó pensant que des d'ERC es pot fer alguna cosa positiva a Madrid; ja veurem com van els resultats però em preocupa que els desencisats són els nostres i els que aniran a votar són els altres, potser hauríem de prendre exemple
Moltes gràcies per la teva aportació. Com bé apuntes venim d'hores baixes, però malgrat tot cal ser present a l'hora de les urnes. Almenys fins que puguem desenganaxar-nos.
Crec que és lògic que hi hagi més desencís entre "els nostres" perquè sempre hem estat els que hem esperat més.
Però és evident que cal fer front , també amb el vot, a la forta reacció que ens caurà a sobre. Altra cosa és la il·lusió amb què ens presentàvem altres vegades. Aquesta també cal recuperar-la. No et sembla?
Trobo molt maco que els polítics vagin a busca vots mentre mengen, segur que en Ridao va dir de qui a mig minut faltarà menys perquè em mengi aquest calçot. Ara bé si mirem els resultat d'esquerraa, vaya ostia, dons sabem que han de canviar les maneres de fer les coses, començan per desfer el tripartit que és el que els fa més mal.
Publica un comentari a l'entrada