Bon teatre a Manresa

Dissabte passat vaig tornar a anar, amb la Carme i unes amistats, al Kursaal. Hi vam veure una gran obra, Carta d’una desconeguda. És a dir, tot un muntatge de pur teatre. En escena es representava el conflicte entre l’amor romàntic i abnegat i la indiferència o la superficialitat de la persona a la qual sovint s'adreça. Cal un reconeixement per al grup d’actrius capitanejades per l’Emma Vilarasau.

Per als manresans i la gent de Bages anar al Kursaal s’ha convertit en una festa. Un ritual que des de fa un any ens aporta dignitat, ens homologa amb la resta de la Catalunya cultural i ens reafirma com a ciutat.

La llarga lluita per un teatre digne va durar força. Tot començà els anys 90 quan es plantejà de recuperar el vell teatre del Kursaal. El moviment adquirí consistència i, l’Ajuntament, una vegada consumada la biblioteca d'El Casino, pogué comprometre’s amb el nou equipament escènic.

L’edifici, construït per l’arquitecte Josep Firmat, presenta una noble façana noucentista i està situat en un lloc privilegiat, al Passeig Pere III. Calia, però, refer-lo del tot. I construir un equipament adequat a l’espectacle escenogràfic actual.

No cal dir que el pressupost final gairebé doblà l’inicialment previst. El company de grup municipal Ramon Fontdevila –dirigent d’ERC i impulsor polític del projecte- sempre ens presentava un augment de costos. Perquè cal advertir que l’ajut exterior no arribà més enllà del 20%.

Molts recursos de la ciutat hagueren d’abocar-se en aquest complex escènic, però esperonava el projecte la gran afició a l’escena que mentrestant s’hi anava creant. Això és comprovava amb l'èxt de públic que rebia la programació teatral que l’associació participativa El Galliner organitzava al vell Conservatori . Manresa passà a ser una de les ciutats catalanes amb més seguidors de l’espectacle teatral.

Per fi inauguràvem el nou equipament el 20 de Febrer del 07. Vaig tenir l’oportunitat, amb nombrosos companys de la cultura i de l’Ajuntament, d'ajudar a presentar els nous espais als gairebé dos mil curiosos que volgueren veure’l en unes visites prèvies.

Des d’aleshores el Kurssal, amb la necessària col·laboració d’El Galliner, no ha parat de programar amb èxit de públic tant a la sala gran com a la petita.

Malgrat determinats desencontres entre l’associació i l’empresa municipal Manresa d’Escena, entorn del concepte de gerència, cal esperar que totes les visions –la participativa i la institucional- tinguin el seu encaix en el reeixit projecte.

El teatre, la dansa, la música i l’escena de Manresa s’ho mereixen.