L'ànima de la vall

Per fi estava plovent i això ja era un bon senyal. La sala del Centre Cultural El Casino era plena de gom a gom. No li va faltar públic al Lluís. Més de 80 persones ens arremolinàrem al seu entorn en l’acte de presentació del seu segon llibre L’Ànima de la vall . Feia goig veure tants i tants amics de la cultura, amb els quals hem tingut tantes experiències personals, a la mateixa sala. La veritat és que era un gran dia de festa.

Qui té padrins el bategen. El bon amic i excel·lent escriptor del Bages Lluis Cererols va ser batejat, per segona vegada, amb tots els honors, per dos grans padrins: el Lluis Calderer i mossèn Josep Ruaix. Dos autèntics pesos pesants de la cultura de casa nostra que van ser presentats per Jaume Puig, el flamant president de l’ Òmnium –Bages.

Josep Ruaix, tot un clàssic de la divulgació pedagògica del català, ens recordà les paraules d’ Espriu a Inici de càntic al temple: “Hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa.” En definitiva, l’alt valor de la paraula. Destacà la recerca del patrimoni lingüístic del Moianès per part del Cererols, amb paraules com recebre i expressions verbals d’una gran riquesa. Destacava el passatge de la troballa de la llenega , vaig descobrir dues llenegues d'amples barrets bruns,…I es sincerà en apuntar, amb cert neguit, que no tenia la mateixa capacitat de fabular històries.

Lluís, Lluís Calderer, tot un referent en poesia i crítica literària, centrà la seva presentació en com reaccionem davant dels canvis. Hi ha qui es refugia en el passat, el que sols veu virtuts en el present i el que reflexiona els pros i els contres. Destacà la importància de dignitat de la paraula. Paraula al redós d’una ànima, com recolliria tot citant Mercè Rodoreda.

El Lluís Cererols, al seu torn, manifestà que havia fet la història que havia volgut fer i que potser la novel·la arribi a ser un mitjà més adient que la filosofia per entendre o copsar el món. I això venint d’un filòsof sona a una confessió una mica dolorosa.

Del llibre en qüestió ja havíem debatut a Sant Sadurní d’Anoia, en una sortida que férem en el seu 50è aniversari, amb la complicitat de la Dolors Font. Sí, Lluís, tens raó. malgrat tot cal recuperar la mirada romàntica de les coses, del paisatge.

La festa acabà, com a bons mediterranis, en un sopar. I allà ens conjuràrem de visitar la Vall de Marfà, a prop de Calders, autèntic escenari de referència de L’ànima de la vall.

Cal encoratjar els creadors, aquells que inverteixen en la l’art com a indagació personal i col·lectiva. El Lluís, doncs. ha de tenir tot el nostre suport.