dissabte, 5 d’abril del 2008

El gran salt de les piscines




Amb Gaspar Ventura, important waterpolista i gerent de les Piscines Municipals, i amb Josep Ribera –vicepresident del Club Natació Manresa-, hem coincidit dimarts passat al nou bar del complex esportiu. Tot just acabava de nedar una mica i d’assaborir els nous espais de welness. De seguida comentem com ha quedat de bé el bar- restaurant. Situat cèntricament sobre l’espai de saunes, des d'on es troba es poden veure les noves piscines, la més propera amb la canalla, al mig la petita amb els “xorrets” d’aigua i més enllà, i plena d'esportistes-nedadors, l’olímpica. A més disposa d’unes pantalles que permetran seguir els partits de waterpolo.

Han estat uns anys intensos de construcció de les noves piscines. Ara causa una enorme satisfacció veure un miler d’usuaris diàriament ben atesos, amb les comoditats modernes i amb tota la garantia de qualitat que es requeria....

No, no fou fàcil aconseguir-ho. Quan vaig iniciar la tasca de regidor d’esports molts no creien possible que ho assoliríem . Amb el gran Lluís Millet com arquitecte , de seguida vàrem veure que el projecte calia ampliar-lo, i que costaria un preu més elevat del que es pensava. La decisió de l’alcalde Jordi Valls i meva, fou ferma, calia continuar endavant.

Les piscines velles eren obsoletes, poc higièniques i, ara ho podem dir, literalment no se sostenien. Però a banda del cost financer hi havia la reticència front a la gestió del Club Natació Manresa per part dels equips tècnics. I és que el club s’havia de modernitzar. No fou fàcil. Calia establir ponts un cop i un altre, ajustar les peces, exigir paràmetres de qualitat de gestió,…

Una peça clau era el plec de clàusules de la nova concessió administrativa. Sortí dens i feixuc. Però era una fórmula que ens permetia que res no petés en dos dies. L’acord, finalment, fou possible. Jordi Codina, el president de l’entitat, signà l’agost del 05 la contribució d’un 50% de la construcció per part del Club, per tal de poder gestionar aquest gran equipament durant 40 anys.

I així el 20 d’abril del 07 s’inaugurava la piscina olímpica, amb un espectacle on simbòlicament participaven esportistes del club i usuaris inscrits als cursets municipals.

De seguida començà a construir-se una piscina exterior, el novembre es completava la segona i tercera piscines interiors, i ara s’ha estrenat la zona de welness i el bar-restaurant,…

Aquest dilluns el club compleix 75 anys d’existència, amb tot un gran full ple de serveis a la natació i el waterpolo, amb Manel Estiarte com a símbol, i havent carregat les piles per a molts anys més. Per celebrar-ho, entre altres, s’ha compromès a organitzar la Nit de l’Esportista.

Enhorabona per tot.

1 comentari:

Àlex Gómez Ribera ha dit...

Si, fan molta impressió les noves piscines! Almenys la gran, que es pot veure desde el carrer. Ja hi han carrils per tothom per això?

Igualment amb la mida que té ara la ciutat em sembla que potser a la ciutat ja li caldrien unes altres piscines a l'altra punta de ciutat. Però si ja ha costat fer tant aquestes ves a saber quan costaria fer-ne unes altres ara.

Àlex