Vicenç Comas, la feina ben feta

No podia faltar a l’homenatge de Vicenç Comas, del qual avui el Regió7 publica una sucosa entrevista. Comas és el referent de la ràdio esportiva a casa nostra i presentador de tants i tants esdeveniments socials a la capital del Bages.

Amb ell, el Ton de La Salle, el Martínez ,el Nasi Ribas, el Prunés i el Xano, presents al sopar, vàrem compartir 4 edicions de la Nit de l’esportista de Manresa. Com a president del jurat m’agradava escoltar la seva opinió sempre ponderada, sempre equilibrada, amb un gran coneixement de causa.

A la Nit de l’any passat el Vicens volgué dedicar-me unes paraules a mode de comiat. Les guardo molt profundament,... moltes gràcies.

A l’acte hi havia força representants del món de l’esport. Els regidors d’esports dels últims 13 anys, l’empresa Taelus que comanda Ràdio Manresa i Canal Taronja, les entitats esportives i representants de la premsa, organitzadors de la trobada.

En arribar em vaig trobar tot de cares conegudes amb les quals hem treballat intensament. I se’ls veia feliços perquè els unia aquesta figura que a través de la ràdio i amb les seves col·laboracions encara relliga gran part d’aquest món.

Vaig intercanviar la salutació amb el Gaspar, company de fatigues en la construcció de piscines i amb el Vives, president del Ricoh, equip que avui té un partit vital contra el Múrcia a fi d’assegurar la permanència a l’ACB. Després de saludar el Club de Tir i el Centre Excursionista, vaig parlar amb els ciclistes de la Penya Ciclista Bonavista i d’Esport Manresà i em plantejaren les dificultats per aconseguir esponsorització a causa de la crisi econòmica. Els amics de La Penya Blaugrana, per altra banda, se’ls veia preocupats per totes les penalitats del Barça.

En un altre moment vaig conversar amb l’anterior president del CE Manresa, M. Sànchez i també amb l’actual, i ens emplaçàrem per tal de parlar del futur de l’entitat . Una entitat que malgrat tenir renovat l’equipament i comptar amb més jugadors que mai, presenta un greu dèficit fruit de circumstàncies molt especials.

I finalment vaig poder canviar impressions amb la Mercè Rosich, molt esperançada amb la remodelació de l’estadi d’atletisme i amb la participació de les escoles.

L’acte havia de servir també per fer una reflexió del periodisme esportiu. Els periodistes tenen una gran funció com a difusors de l’esport en totes les seves facetes. De vegades, però, també poden exagerar i elevar en excés un equip o un campió, la qual cosa deriva sovint en una estrepitosa caiguda.

El periodisme esportiu no pot ser ni groc ni improvisat. Crec que cal preparar millor el joves periodistes per tal de poder treure-li més suc a la informació. Tal com ho fan una bona part dels actuals professionals i tal com ho va saber fer en Vicenç Comas.