Quan el mal ve d'Almansa

Felip V cap per avall
a Xàtiva.

Quan el mal ve d’ Almansa a tots alcança. Aquesta dita, molt popular entre els valencians, cobrà per a mi tot el seu significat quan vaig descobrir allò que realment ens volia dir. I ens volia dir que l'estat de la nostra nació era conseqüència d’aquella desfeta. És a dir , amb aquell desgraciat enfrontament, s’iniciava la derrota de les distintes parts de la nació enquadrada en la confederació catalanoaragonesa per tal de restar com a províncias assimilables de Castella.

La història dels PPCC sovint ens ha estat silenciada quan no ben amagada. No se’ns va explicar que teníem un règim de plena independència en lleis civils, fiscalitat, justícia, moneda o exèrcit. Només restàvem lligats a l’estat espanyol per la figura del rei. El mateix monarca havia de demanar permís per poder entrar el seu exèrcit.

Es vivia en el que avui diríem un estat de tall "confederal" i amb un reconeixement ple de la plurinacionalitat, dintre de les característiques de l’època.

La cultura uniformista , provinent de França, arrelà a Castella. Després d’un primer intent portat pel Comte-duc d'Olivares que causà la revolta dels segadors en el conegut Corpus de Sang, aquell esperit assimilador i annexionista tingué l’oportunitat d’implantar-se amb la Guerra de Successió. El 1707 les tropes francoespanyoles guanyaren la coalició en què es trobaven els nostres conciutadans a Almansa, una petita població de la Manxa. A partir d’aquí l’escenari de la guerra es traslladà al Principat i set anys després capitulava Barcelona. Des d’aleshores no restà ni rastre del nostre autogovern. Des de llavors la nostra nació ha hagut de passar un llarg calvari per tal de refer-se.

Ahir era el 25 d’abril i és commemorava el 301 anys d’aquesta data tan essencial a la nostra història. Avui a Alacant es farà un important acte d’afirmació del nostre poble. Una batalla actual que centrarà l’acte serà el manteniment dels repetidors de TV3. Aquest canal de comunicació, tot i que millorable, ens permet estar en contacte amb les terres del sud. Val a dir que serà difícil que ens en sortim perquè la major part de la classe política no hi ajuda.

Ara bufa un altre fort vent d'Almansa, però els valencians, que pateixen el mateix escanyament econòmic que el Principat i les Illes, comencen a fer front comú per una millora del finançament, l'altra batalla dels nostres dies. Perquè en el fons tots els Països Catalans patim una realitat injusta respecte a l'estat. Només anant junts, com cantà Al tall, a la mateixa Almansa l'any passat, malgrat tot viurem , per damunt de tot viurem.