Oportunitats perdudes

Els canvis introduïts per Zapatero al nou govern de l’estat espanyol són de poc nivell i marquen un perfil baix . S’insisteix en la innovació i la recerca, ja poc creïbles després dels anys anteriors, i s’han elegit solucions personals frívoles en diferents ministeris sense cap projecte seriós de programa.

Un observador mínimament imparcial diria que una vegada més ha perdut Catalunya. Els dos ministres catalans no han obtingut cap cartera que pugui refer el desequilibri d’inversions cap al nostre país. Malgrat que el PSC anhelava la cartera de foment, a fi de poder governar Catalunya amb més marge, aquest ministeri ha tornat a parar als barons d’Andalusia, concretament a la conegudísssima i ja reprovada Magdalena Àlvarez. Les altres carteres on es planifica i es distribueixen els recursos econòmics- indústria, economia- seran portades per equips sense cap visió perifèrica..

Des d’Economia Solbes intentarà solucionar la crisi amb receptes de Keynes. És a dir, amb la inversió pública. No està malament, si aquesta no segueix fent-se de forma radial i comença d’una vegada a projectar-se allà on realment pot ser productiva, o sigui l’arc mediterrani. Perquè si les decisions d'Economia fossin lògiques, els greus problemes ferroviaris, portuaris i de vols transatlàntics de Catalunya haurien d’ haver-se resolt ja fa temps. Si continua invertint-se tal com està previst a àrees concèntiques de Madrid o malbaratant diners allà on no hi ha projectes productius, no servirà de res la injecció promesa de 10.000 milions d’euros.

Ja veurem d’aquí uns mesos què en queda de la publicació de les balances fiscals i de la propera negociació econòmica que preveu l’estatut. Vist el menysteniment que ha mostrat Zapatero pels seus votants catalans ( que al cap i a la fi l’han fet president ) cal tenir-li més por que a una pedregada.

Per altra banda el tripartit desprofita una altra oportunitat de refer-se com a govern. A la impotència de no poder fer front a la crisi d’infraestructures, de comunicacions o electricitat, se li ha ajuntat la mala gestió de la crisi de l’aigua. Després d’actuar amb nocturnitat amb el transvasament del Segre, ha estat una vegada més el govern central qui ha fet allò que li ha donat la gana. Més enllà de tenir o no tenir raó, el nostre govern ha sofert una darrera humiliació per part de Madrid. El PSC i IC han hagut d' embeinar les seves estranyes decisions.

Mentrestant Esquerra ha restat desapercebuda. Mentre dirigents del territori ( a Lleida, Girona o a les Terres de l’Ebre) han reaccionat de seguida, els nostres representants al Govern han callat en un mutisme clamorós. I fins i tot el secretari general, ara que tampoc no hi és al govern, no ha piulat ni poc ni molt. L’únic lloc on he vist el partit raccionar és a l’acte de suport que férem a Carretero diumenge passat a Manresa, on diversos membres de reagrupament.cat vàrem criticar la manca de visió d’equilibri territorial del nostre Govern.

Cada dia és més necessària una reacció important de la nostra societat si no volem perdre totes les oportunitats.