dilluns, 26 de maig de 2008

La immigració, un procès que ens desborda









Baixada dels drets, al Barri antic,
espai de concentració d'immigrants


L'altre dia em vaig trobar amb l'Ismael, un antic alumne de l'institut de Sant Joan. Ara l'Ismael, catalanoparlant de pare àrab, s'ha islamitzat i col·labora amb l'Associació Cultural Islàmica de Manresa. Em contava que treballa per fer de pont entre les dues cultures. Tot conversant coincidírem en apreciar que els canvis socials han estat massa sobtats.

En pocs anys als Països Catalans han vingut més d’un milió i mig de persones d’arreu del món. Així, si els països d’ Europa tenen una mitjana d’un 8% d’immigrants, als PPCC en tenim un 16%, un 40% d’ells magrebins. Han estat la força obrera de la construcció, han obert força botigues, bars i restaurants, són persones auxiliars de família o de la neteja domèstica, els trobem com a cambrers, com a peons, com a jornalers del camp,... i uns quants, també, com a professionals liberals.

En definitiva, la major part fan les feines més dures, aquelles que els autòctons no estem disposats a fer. S’ha generat, doncs, una altra societat més complexa i amb més diferències socials. Cal observar que el 50% dels pobres de Catalunya són immigrants.

Les dificultats de tota mena impulsen un sector a la marginalitat. S’ha de constatar que gairebé la meitat dels reclusos provenen de l’estranger i també que la prostitució es exercida en un 80% per joves de països aliens. I cal constatar que determinades formes, valors i actituds xoquen amb els nostres valors democràtics, tant pel que fa al rol de la dona o la importància de les llibertats individuals. I això ens preocupa perquè ens ha costat molt aconseguir determinats avenços socials que ara poden ser qüestionats.

A Manresa el 2000 es va fer el Pla d’ Immigració el qual ha permès determinades actuacions integradores. Així és molt important la tasca feta per les parelles lingüístiques, els alumnes-guia, aules d’acollida, la interlocució religiosa, els tornejos esportius, l'assistència social, la mediació en sanitat i habitatge, ...És perillosa , però, la concentració d'immigrants en dues escoles o l’ excessiva acumulació al Barri Antic en pisos patera que ofereixen condicions lamentables. Torna a ser polèmica una nova mesquita i encara es motiu de debat determinats ajuts socials mal interpretats.

Amb la crisi econòmica possiblement s’aturi la vinguda d’immigrants, menys pel que fa al reagrupament familiar. Aquest, i amb competències de la Generalitat, hauria de ser més ordenat i limitat. Per part dels ajuntaments cal un major rigor en l'empadronament i també exigir el compliment de les normes de convivència vàlides per tothom : horaris comercials, retolació normativa de comerços, els deures vers les comunitats escolars, limitació d'antenes a les façanes,...En definitiva avenir-se tothom a l'ordre democràtic, "republicà", del qual ens hem dotat.

Més enllà dels drets humanitaris bàsics, els quals no es poden mai negar, els altres drets socials i de participació política han d’anar acompanyats d’una efectiva integració social i cultural després d'un sòlid arrelament . D’altra manera no avançaríem en una la societat catalana justa i equilibrada que tots aspirem. En tot això crec que coincidiríem l'Ismael i jo.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Josep Lluís,
Ja saps que estic completament d'acord amb els teus comentaris. Però potser caldria afegir-hi la bona feina que es fa (que feu) des de l'educació. Sense les aules d'acollida, sense la voluntat de centres acollidors, sense els plans educatius d'entorn, no hi hauria integració... Sense haver tornat a posar en marxa el programa d'immersió, sense la complicitat del professorat i de molts ajuntaments...
Val la pena deixar-ho també dit.
Una abra´çada.
Joan Badia