La Reforma , un urbanisme desastrós

Que Manresa s’ha transformat, i en general en positiu, no n’hi ha dubte. El llibre il·lustrat Manresa transformada dels amics Comas i Redó és eloqüent. En deu anys hem vist molts canvis totalment necessaris. Al Barri Antic, a l’eixample o als barris perifèrics hem vist projectes mitjanament ben fets com la urbanització de Les Bases i algunes restauracions ben acabades. I fins i tot equipaments amb cara i ulls com el nou Conservatori de Música, el Centre Cultural del Casino, el Teatre Kursaal o les noves Piscines Municipals.

El ritme de transformació , però, s’ha alentit. Duren massa actuacions absolutament necessàries al Barri Antic com l’entorn del carrer Montserrat, el carrer del Balç- un autèntic diamant si es restaurés- o encara persisteixen zones totalment degradades.

També es troba empantanegada, amb més de tres anys de retard, la gran intervenció de Fàbrica Nova. Esperem, doncs, que comenci d’una vegada. Esperem també que es desencalli el futur de Panyos o que equipaments com una nova escola a Valldaura o l’esperat equipament social i esportiu de Les Bases no es demorin massa.

En alguns casos les obres de renovació no han agradat gens els veïns o hi ha hagut divisió d’opinions ( com a la Plaça Valldaura). Personalment crec que sovint s’hi veu massa l’asfalt i el formigó, que sobra "disseny" i cal ombra i presència d’elements vegetals en força indrets. La Plaça Major, per exemple, hauria de disposar bona part de l’any d’elements que esmorteixin la seva àrida impressió.

Una enquesta publicada ha palesat el desacord generalitzat entre la gent i els tècnics responsables. Interpreto que es demana un urbanisme no autista, que escolti la gent, en definitiva un urbanisme amable. Cal integrar els elements urbans als espais als quals s’han d’incorporar. Així hem vist amb certa desesperació espais enjardinats en entorns esportius, com el Congost o el Pujolet, on els bancs es posaven d’esquena a l’activitat esportiva!

Ara bé el que no té remei són determinades intervencions estructurals que constitueixen un autèntic desastre visual. Com ho és l’ enorme i insòlita torre blanca de l’Avinguda dels Dolors, a prop de casa meva. Molts fa temps que li diuen amb sorna l’ Hospital.

Però el que està indignant força gent és l’ impacte visual que produeix la remodelació de la Plaça de la Reforma. Que l’entorn de la Seu es vegi literalment colgat per enormes i interminables parets de formigó és superior a tota consideració estètica. No sé en què haurien d’estar pensant els nostres arquitectes.

Per la meva banda assumeixo la part de responsabilitat que indirectament em pertoca. De cap manera podia pensar que permetrien un nyap tan monumental. Tot això em fa pensar que Manresa ha deixat en excés l’ urbanisme en mans de determinats cossos tècnics. I l’urbanisme és massa important per delegar-lo.