Que no ens falti aigua i menjar

Manifestants d'ERC a Amposta.


Camps de blat a Manresa


La fortuna ha volgut que la crisi de l’aigua s’ajunti a la crisi alimentària. Així doncs els elements bàsics estan qüestionats. Els preus dels grans (arròs, blat,...) han augmentat més del 80% i s’incrementen els països que no poden pagar el menjar o no tenen aigua potable.

La cultura urbana en la qual estem immersos ha menyspreat els productes essencials. Ha considerat que aquests són inesgotables i que l’únic que cal fer és obrir la nevera .Així sovint hem menyspreat el pa o llencem els plats mig plens o omplim la banyera i tenim jardins necessitats de molta aigua. Perquè és de pagès estalviar, perquè fa pagès utilitzar només les coses que simplement necessitem.

Ara ens trobem en múltiples paradoxes. Creiem que l’aigua és de tots i que no ens pot faltar i que podem menjar de tot i en qualsevol època de l’any. Inevitablement la natura i el mercat estan posant les coses al seu lloc.
La crisi d’aliments té el seu origen en l’encariment del petroli que ha derivat part de la producció agrària cap als biocombustibles i ha encarit els costos productius i els pinsos; rau en l’abundància de nous consumidors a l’Àsia, en l’especulació dels mercats internacionals de grans, i en les quotes lleteres europees que impedeixen una major producció.

L’aigua rep la pressió de l’ enorme construcció de la costa, dels milers de consumidors que s’han instal•lat a les àrees urbanes fruit de la immigració o del turisme, dels processos productius poc eficients, o dels sistemes de rec poc adequats.
Ara alguns, com l'alcalde Hereu, s'esborronen amb l’espectacle de vaixells provinents del Roine (a la Provença) i s’insisteix en fer el minitransvasament, encara que els pantans estiguin a prop del 50%. Segur que alguna cosa amaguen. I és que mai no s’ha previst res de res.

Tothom es pensava que érem en un món virtual, postmodern i de disseny. Doncs, no. Continuem estant fets en un 80% d’aigua i la resta ho aporten els aliments que ingerim. Som persones reals , no hologrames. Fa vint anys al poble de Nules, Plana Baixa, on era regidor, es volia fer una urbanització per a 10.000 jubilats centreeuropeus. Ens vam oposar i ens vam quedar sols. Afortunadament els tècnics de la Generalitat Valenciana van paralitzar el projecte: no hi havia aigua.
Per tot això cal incentivar l’agricultura, sobretot l’ ecològica. Per això cal consumir només l’aigua necessària i preveure mètodes d’estalvi. La resta és viure en un món artificial i imaginari. Potser hem d’aprendre encara molt dels pagesos. I així, tractar de mirar d’una altra manera la terra i la seva font que li dóna vida, l’aigua. No us sembla?