Sortir del foc per caure a les brases

Aquests dies les Terres de l’Ebre no guanyen per ensurts . Després d'encaixar l’imposat transvasament per un govern erràtic que fins no fa gaire feia bandera de la seva oposició, ara han de patir per les fuites radioactives d'una central nuclear.

El 70% de l’energia que es genera a Catalunya es crea a les Terres de l’Ebre, en forma d’energia eòlica o amb les dues centrals nuclears de Vandellós i Ascó. Pel que sembla aquella part de la nostra nació està condemnada a ser un racó de recursos naturals i la despensa energètica que necessita l’àrea metropolitana. I la veritat comencen a estar-ne tips. Els reportatges que ha publicat Vilaweb han estat força eloqüents.

Quan aprofitant el pont de l’u de maig vaig poder passejar per Deltebre i Sant Jaume, vaig poder veure penjats cartells d’indignació on es posava Montilla Embustero. I és que la idea d’engany és molt lògica quan un mes abans, amb eleccions en perspectiva, ningú no parlava de canonades.

L’aspecte del país, més enllà de la bellesa paisatgística, amb els camps d’arròs inundats que semblen talment uns magnífics miralls, és, per tot arreu, descurat. Es nota que ha estat mancat de millores i d’inversions durant molts i molts anys. Si no es reequilibra aviat el territori hi haurà perill segur de fractura.

Ara a la gent del riu només li faltava la fuita de radioactivitat de la central nuclear d’ Ascó. Finalment s’ha reconegut que ha estat 750 vegades més alta que la que es va declarar. I a sobre es publica que es va manipular l’alarma perquè no es detectés la fuita.Com a pedagog que tracto amb adolescents em dol que en aquestes circumstàncies no es tingués cap mirament i es deixés entrar visites escolars. Aquí hi ha algú que no té cor, aquí algú hauria de plegar.

De vegades i per tal de pal·liar el canvi climàtic s’argumenta la bondat de les nuclears perquè no emeten diòxid de carboni. No negaré que l’energia nuclear potser d’aquí unes dècades, amb la fusió, pugui ser molt més segura. Ara bé, ara i aquí, amb la falta de rigor imperant, amb la matusseria exercida per tècnics i responsables de manteniment, amb el negoci com a única prioritat, encara és molt vigent el tan reivindicat nuclear, no gràcies.