Comença a ploure

L'Ebre, embarcament
de Sant Jaume d'Enveja

Comença a ploure de valent, fins i tot ha nevat aquest mes de maig a cotes superiors a 1600 m. El dia, gris i tancat, deixa caure una cortina de pluja suau que amara el paisatge. És evident que es respira millor. Parafrasejant Raimon sembla per uns moments que “la pluja ja ha anat a escola, ja en sap de ploure”.

Des d’ un temps ençà ens hem convertit en meteoròlegs. Per uns dies veurem omplir-se una mica els raquítics dipòsits d’aigua dels nostres pantans, La Baells, Sau, Oliana,... Segur que després vindran altres moments de sequera, però de moment plou. Per a una ànima de pagès , a casa meva ens hem fet un fart de cultivar taronges i tota mena d’hortalisses i fruites, la pluja és, en general, un bé de déu.

Ha fet un estrany efecte veure les torrentades de fang i els carrers inundats d’ Alacant que ens ha presentat la televisió. Xocava el contrast amb la sequera que estem passant. I és que el canvi climàtic ja el tenim aquí. A causa de l’efecte hivernacle ( per l’ increment de les emissions de diòxid de carboni) la temperatura pujarà de forma progressiva. Tot i que en algunes zones fredes del planeta l’augment encara no ha estat perjudicial per a la gent, els veritables efectes es produiran les properes dècades tal com ja està passant a les àrees meridionals.

Així se’ns anuncien amplis espais de desertització, la desfeta del gel polar i la consegüent pujada del nivell del mar, l’ increment de la violència dels tifons i huracans… Tot això produirà una extensió dels períodes de sequera i una alteració dels ecosistemes que portaran a uns canvis d’emplaçament de la població i una important pèrdua de biodiversitat.

Tot el segle XX va ser plenament agressiu cap al medi ambient. L’acció poc interrompuda de guerres amb forts efectes devastadors, l’ increment massiu de la població amb les seves demandes, l’acceleració de la producció industrial, el consum de recursos energètics fòssils com el petroli, la producció de plàstics, la contínua tala de boscos, l’asfaltatge de cada cop més àrees del planeta, i tants altres elements, es va produir sense cap mena de control.

Ara ens toca refer el camí traçat si volem tenir futur. Un dels elements bàsics és l’estalvi de consum d’aigua. La política de transvasaments no pot ser la correcta. S’ha d’actuar minvant la demanda. Per això cal implementar una nova cultura de l’aigua. Sortosament la gent de l’ Ebre ho té clar . Per això sortirà al carrer el proper diumenge 18. Per això qui tingui responsabilitats ha d’escoltar aquesta necessària resposta social.