Tornen les grans obres

Sector
Montserrat

Després d'un any de relativa calma, tornen les grans obres a Manresa. Demà passat comença la intervenció al depauperat entorn de Montserrat, a sota la Seu, i abans d'ahir emprenien les obres corresponents al Parc Tecnològic del Bages per part del grup privat PTB. Fa un mes Foment va iniciar el desdoblament de l’eix transversal a la seva connexió a Manresa i fa dos mesos Sanitat va emprendre l’ampliació de l’ Hospital Sant Joan de Déu. Per altra banda continua aixecant-se el desmesurat edifici dels jutjats i la urbanització del polígon dels Comtals.

Estem parlant d’un conjunt d’obres valorades en gairebé 200M€. Déu n’hi do! Aquestes intervencions compten amb el consens aconseguit a l’entorn del Pla estratègic 2015. Així l’any que ve començarà la connexió amb l’eix diagonal, i possiblement Fàbrica Nova, el polígon del Pont Nou i el Congost.

Aquestes obres, obeint el Pla Estratègic 2015, pretenen dotar la ciutat de bones àrees econòmiques, equipaments de serveis, de millors comunicacions, de noves àrees d’habitatge i recuperar també el riu i la part antiga.

Comparada amb altres poblacions similars, Manresa pateix un gran endarreriment. Val a dir que durant trenta anys 1970-2000, a causa de la crisi tèxtil, i altres circumstàncies socials, entre elles un aparell burocràtic anquilosat, la ciutat no evolucionà gaire en població, economia o urbanisme. És a partir de la diversificació industrial i de disposar de l’eix transversal que comencen obrir-se expectatives i que comença a projectar-se la nova Manresa.

Afortunadament la majoria dels projectes, excepte l’entrada sud, s’executen a la perifèria de la ciutat i per tant no castigaran en excés els ciutadans, tal com ha passat altres vegades. Ara ens hem de preguntar si són sostenibles, si són funcionals i si s’adeqüen a l’entorn.

Pel que fa a les solucions adoptades, hi ha de tot. És bo que el projecte de Montserrat sigui ecològic. Però, a més del nyap de La Reforma, cal posar en qüestió l’ enorme edifici dels nous jutjats que, més enllà de no respectar interessants afloraments arqueològics del carrer Arbonès, suposa una enorme barrera cara al riu. I per altra banda, cal dir que no sempre hi ha consens, així podem observar la forta oposició a la reforma dels veïns d’Alfons XII. Possiblement caldrà repensar-s’ho.