El senyor Bono va venir a Manresa fa uns 13 mesos. Sí, tinguérem el discutible honor d’empassar-nos la seva presència en uns actes organitzats per Rotary Club en ocasió de les festes de La Llum. Ja és broma invitar un militarista com Pepe Bono per debatre sobre la pau. Però així es va fer, i vull pensar que el convocaren per contrastar i donar -li un toc de color a la cosa. Aquest esbombat fill de falangista, admirador de folclòrics i de l’Espanya retro, diu ara que vol picar els nacionalistes no espanyols ( o sigui, nosaltres) amb el “listín” de la guia telefònica.
La veritat és que aquests personatges em fan basarda. Són els que han manat sempre a l’estat espanyol. Els tenim en pla de malcarats, com l’Aznar, alguns de més civilitzats, com el Gallardón, o alguns com aquest, amb una suposada gràcia i una permanent rialleta que sempre tenen l’acudit dolent a la boca. El Pepe Bono sembla talment un espavilat tret d’una comèdia bufa.
Aquest il·lustre dignatari que sempre s'omple de la paraula Ej..paña ( i segons dóna a entendre, amb l'afegit d'una, grande i libre) és la persona triada pel PSOE per dirigir ni més ni menys que el parlament espanyol. Pel que sembla li ho han promès amb l’excusa recurrent de treure suports al PP. L’estat ens diu, en boca de Bono, de José Bono, que ja “està bien la broma, al parlamento sólo se hablará español i que patria no hay más que una.” Si ells ho diuen ja s’ho faran. Anem, doncs, a un grau inferior de respecte a la pluralitat
Per la meva banda cada vegada em costa més votar a les Corts espanyoles. Si el regionalisme català ha d’empassar-se gripaus i representants d’aquesta guisa és que té un bon tros de pa a l’ull. Ara veurem el grau de defensa de Catalunya tant de PSC – que ja ha acabat acceptant el personatge, només faltaria- o de CiU, que encara dubta per tal de tenir un petit lloc a la mesa del congrès.
La veritat és que aquests personatges em fan basarda. Són els que han manat sempre a l’estat espanyol. Els tenim en pla de malcarats, com l’Aznar, alguns de més civilitzats, com el Gallardón, o alguns com aquest, amb una suposada gràcia i una permanent rialleta que sempre tenen l’acudit dolent a la boca. El Pepe Bono sembla talment un espavilat tret d’una comèdia bufa.
Aquest il·lustre dignatari que sempre s'omple de la paraula Ej..paña ( i segons dóna a entendre, amb l'afegit d'una, grande i libre) és la persona triada pel PSOE per dirigir ni més ni menys que el parlament espanyol. Pel que sembla li ho han promès amb l’excusa recurrent de treure suports al PP. L’estat ens diu, en boca de Bono, de José Bono, que ja “està bien la broma, al parlamento sólo se hablará español i que patria no hay más que una.” Si ells ho diuen ja s’ho faran. Anem, doncs, a un grau inferior de respecte a la pluralitat
Per la meva banda cada vegada em costa més votar a les Corts espanyoles. Si el regionalisme català ha d’empassar-se gripaus i representants d’aquesta guisa és que té un bon tros de pa a l’ull. Ara veurem el grau de defensa de Catalunya tant de PSC – que ja ha acabat acceptant el personatge, només faltaria- o de CiU, que encara dubta per tal de tenir un petit lloc a la mesa del congrès.
Un es pregunta si val la pena tenir representació en un país que ens rebutja pel que som i pel que signifiquem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada