USA, doncs, no va fer res pel restabliment de la democràcia al nostre estat. I sentimentalment tenim pocs lligams perquè els exiliats republicans marxaren majorment als països d’Amèrica del Sud.
Els catalans, amants de totes les causes socials i, alguns, de totes les revolucions, trobàrem els americans sempre a l’altra banda, la dictadura de Pinochet,
Fins i tot amb la caiguda del mur semblava que s’havien fet amos absoluts. Necessitaven un altre enemic per justificar-se. I el trobaren en el terrorisme de base musulmana.
Després de l’atemptat de les torres bessones l’imperi, dirigit pels falcons, s’embarcà perillosament a l’Irac. I ens mobilitzàrem amb força contra aquesta altra guerra, a la qual ara també els americans s'hi oposen.
Un altre factor d’antipatia és el malbaratament dels recursos ecològics. Fins no fa gaire els USA passaven olímpicament de complir els acords de Kyoto. Per a escàndol dels europeus eren els rics americans els que destruïen majorment el planeta. Per sort alguna cosa s’està capgirant en aquest aspecte.
Els Estats Units, per altra banda, han estat aclamats pels països de l’Est que amb el seu suport s’han tret de sobre la bota dels soviètics, o per les petites nacions europees que han aconseguit la independència. Val a dir que si algun dia Catalunya aspira a ser independent necessitarà el suport americà, valdrà la pena per tant acostar-nos-hi.
A fi de poder ser-nos un referent vàlid, als USA els calia uns dirigents més propers a nosaltres, pel seu contingut social i per una visió més pacifista i ecològica. Aquests dirigents han aparegut, Hillary Clinton i, sobretot, Barack Obama. El segon amb una forta dosi d’integració racial i no subjecte, de moment, a determinats lobbies establerts.
Fóra bo que amb ells el món comencés a respirar millor, sense necessitat de ser, per dignitat, antiamericans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada