Òmnium es renova

Fa uns dies hi ha hagut canvis a Òmnium del Bages. La bona amiga Delfina Corzan ha deixat pas a la presidència a Jaume Puig, un veterà de la casa.

És necessari agrair a la Delfina el bon saber fer i el constant treball per la llengua i la cultura a la nostra ciutat i comarca. Amb ella he anat coincidint en diverses facetes. Fa un temps com a corrector de les proves de nivell C, i més tard ella dintre d'una entitat esportiva i jo com a regidor d’esports. Em consta que fins i tot a la revista “Pilota de set,” òrgan del Club de Tennis de Manresa, la Delfina desplegà la seva vocació de difusora incansable de la llengua.

M’ha fet gràcia saber que com a vicepresident el Jaume comptarà amb l’escriptor Llorenç Capdevila del qual he pogut gaudir de la novel·la Serrallonga, l’últim bandoler.

I encara m’ha agradat més que s’incorporessin a l’equip dos amics molt personals amb els quals debatem del cel i la terra en els diversos sopars que organitzem a tort i a dret. Em refereixo al professor de filosofia i escriptor de Calders, Lluís Cerarols, i al batallador fill de Camps, professor d’Història a Navàs i president d'Amics de la UNESCO, Josep Maria Vila. Dos autèntics homes de país que poden aportar molta feina si s’ho proposen en un equip que compta entre altres amb incombustibles com Jordi Estrada, Marta Torra o Joan Vilamala.

Més enllà del paper dels partits polítics, la nació catalana necessita entitats que la defensin i que vigoritzin el seu patrimoni cultural. Òmnium respon a aquesta necessitat. A la transició es pensava que potser no faria falta que durés gaire. No ha estat així. En un món complex com el nostre cal autèntiques campanyes de sensibilització, valentes estratègies de difusió i d’integració si volem fer perviure la nostra cultura i la nostra llengua.

Una de les batalles més interessants s'estableix en la implantació de la nostra llengua en la catosfera, implantació que avui per avui està en plena consolidació a nivell europeu. És un front que aprofitant la bona engegada del domni .cat cal seguir impulsant.

Òmnium, després de la renovació soferta fa cinc anys, a la qual vaig tenir l’oportunitat de contribuir, exerceix des de la societat civil un paper central en el debat del nostre esdevenir com a poble.