Impressions del Museu de Montserrat

Ahir amb la família vaig visitar el Museu de Montserrat. L’excusa, la bona excusa, era veure l’exposició dels cartells de guerra i veure també la remodelació de tot el museu.El dia no era esplèndid, estava una mica emboirat, però no feia fred. Pujant per la carretera de Monistrol el paisatge és senzillament bell i impressionant. Les altes roques conglomerades inviten a pujar a un lloc màgic, segons com, encantat.

Només arribar optem per entrar al museu. La recepció ha guanyat molt, és força espaiosa i amb diferents serveis d’informació.

La col·lecció del Museu de Montserrat sempre m’ha agradat. La selecció d’artistes és especial, delicada. De seguida un Caravaggio. Després un Fortuny, El Venedor, detallista, impressionista, etnològic. Em detinc especialment davant de Joaquim Vayreda i em recreo amb Primavera. Tons preciosos de flors blanques i rosades envoltats del màgic i humit verd olotí completat per reflexos d’aigua.

Russinyol, el bohemi inquiet, té penjat el magnífic quadre El pati blau, atmosfera neta, espai mediterrani i una corda que cau serpentejant. Finalment em trobo amb Ramon Casas, dibuixant i pintor pel qual, ho confesso, tinc especial predilecció. L’hora del bany, Autoretrat… i especialment L’absenta. La figura femenina se'ns presenta asseguda en una petita taula de bar davant un vas d’absenta i portant amb delicadesa en una mà el cigar. Tot el cos caigut conforma un gest melancònic, i un pèl abatut. Predomina el color vermell del vestit però centra el tema la mirada somiadora de la noia. Una figura atraient i transportadora. També em plau el quadre Pobre vailet de Nonell que inspira una dolça tendresa cap a la figura del noi, em recorda el noiet que acompanya Charles Chaplin.

Deixo injustament per una altra ocasió d’altres artistes modernistes, noucentistes o fins i tot mostres de Mir, Picasso, Miró o Dalí ( amb el quasi cubista El mariner).

L’exposició de cartells de la Guerra Civil és magnifica i important. Penso que tornaré a veure-la abans que finalitzi el mes d’agost. Es fa evident el record de Carles Fontseré ara que ens ha deixat sense recuperar part de les seves obres. Cartells de Socors Roig, de la FAI-CNT, del PSU, del POUM o de la Generalitat. La força dels músculs dels soldats i dels camperorls, el dramatisme de les escenes i els impactes visuals impregnen les nostres retines. Destaca la imatge de l’espardenya aixafant l’esvàstica o El més petit de tots portant ingènuament la senyera. I el lema d’un cartell que anuncia l’exposició “Defensar Madrid és defensar Catalunya” cert en la seva època, i tan irònic amb els ulls d’ara.